MARIA COSTA
PROPIETÀRIA D’ESCAIRADOR BERGA
«FER BLAT DE MORO ESCAIRAT ÉS PRESERVAR EL PATRIMONI»
HA CONVERTIT UN ANTIC OFICI GAIREBÉ DESAPAREGUT EN UN PROJECTE DE RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI AGRÍCOLA I GASTRONÒMIC DEL BERGUEDÀ. A TRAVÉS DEL BLAT DE MORO ESCAIRAT, TREBALLA PER CONSERVAR UNA VARIETAT ÚNICA, MANTENIR VIU UN SABER TRADICIONAL I DEMOSTRAR QUE LA INNOVACIÓ TAMBÉ POT CONSISTIR A MIRAR ENRERE
Escairador Berga ha recuperat un ofici gairebé desaparegut. Com va néixer aquest projecte i què et va portar a apostar per la recuperació del blat de moro escairat?
Mirat amb perspectiva, el projecte va néixer d’una barreja de romanticisme i d’una certa inconsciència. A casa sempre s’havien conreat cereals i consumit blat de moro escairat. Tot i que els meus pares treballaven al tèxtil i a la mineria — una realitat molt habitual al Berguedà—, mai no van deixar de conrear la terra per autoconsum. Quan va arribar la crisi econòmica vam recuperar aquesta part del sector primari. El meu pare es va prejubilar i va tornar a posar en marxa l’antic molí escairador que havia utilitzat com a afició. La nova generació ens vam plantejar si deixàvem perdre aquella finca o si intentàvem recuperar aquest patrimoni. Econòmicament no era una explotació especialment rendible, però tenia un enorme valor cultural i gastronòmic. Vam legalitzar tota l’activitat, vam adaptar les instal·lacions als estàndards actuals i, el 2018, va néixer Escairador Berga amb la voluntat de recuperar varietats tradicionals de cereals, especialment el blat de moro escairat, una llavor única que només es conserva al Berguedà.
Molta gent ha sentit parlar del blat de moro escairat, però no sap exactament què és. En què consisteix l’ofici d’escairar i què aporta aquest procés al producte?
El blat de moro escairat és una varietat molt diferent del blat de moro que la majoria coneix. Estem acostumats al blat de moro dolç o a les varietats destinades a l’alimentació animal, però aquesta és una varietat tradicional que no ha estat modificada. Escairar significa retirar la pellofa que recobreix el gra mitjançant un procés mecànic molt respectuós. Això ens permet obtenir un gra integral, equilibrat nutricionalment i molt versàtil a la cuina, mantenint totes les seves propietats. És una manera de transformar el cereal sense desnaturalitzar-lo.
El blat de moro escairat forma part del patrimoni gastronòmic del Berguedà. Què representa per a vosaltres mantenir viu aquest llegat i evitar que es perdi?
És una gran responsabilitat. No ens considerem els salvadors de res, però avui som els únics productors que cultivem aquesta varietat i mantenim viu tot el procés d’escairar-la. Això ens situa en una posició molt fràgil. Si algun dia deixéssim de fer-ho perquè el projecte deixés de ser viable, aquesta varietat podria desaparèixer. Molta gent encara no és conscient que també es pot perdre patrimoni agrícola. I quan es perd una llavor, es perd molt més que un aliment.
Recuperar varietats i elaboracions tradicionals és una manera de preservar la biodiversitat alimentària. Quin valor tenen aquestes varietats antigues davant dels cultius més industrialitzats?
És una qüestió que hem anat descobrint amb els anys. Sense ser enginyers agrònoms, hem fet un seguiment molt exhaustiu del comportament d’aquesta varietat per entendre com respon davant les noves condicions climàtiques. Hem comprovat que necessita menys aigua, pràcticament no requereix tractaments fitosanitaris i presenta una gran resistència tant a la sequera com a moltes plagues habituals en altres varietats de blat de moro. Són característiques que avui tenen un valor enorme.

Treballeu amb un procés molt vinculat al territori i als seus ritmes. Com combineu el respecte per la tradició amb les necessitats d’una empresa del segle XXI?
El primer que vam fer va ser entendre perfectament tot el procés tradicional. Quan vam intentar mecanitzar-lo completament vam veure que el resultat no era el mateix. El gra perdia qualitat. Per això hem mantingut el molí escairador tradicional, però hem incorporat tecnologia en aquells processos que ens permeten millorar la higiene, la conservació i la seguretat alimentària. També hem modernitzat els sistemes de neteja i conservació del cereal, sempre sense afegir-hi cap additiu químic ni alterar l’essència del producte.
L’escudella de blat de moro escairat és un dels grans plats de la cuina catalana d’interior. Què creus que transmet aquest producte sobre la nostra cultura gastronòmica?
És patrimoni. Originàriament era una escudella humil i d’aprofitament, però avui s’ha convertit en un dels plats més representatius del Berguedà. Aquí, en lloc dels galets, hi posem blat de moro escairat. La nostra feina consisteix a mantenir viva aquesta tradició, però també adaptar-la als hàbits alimentaris actuals, amb receptes més lleugeres i fent que el blat de moro escairat pugui consumir-se durant tot l’any i no només a l’hivern.
Cada vegada hi ha més interès pels aliments d’origen conegut i pels oficis tradicionals. Notes que el consumidor valora més aquest tipus de productes que fa uns anys?
És una realitat molt desigual. Hi ha consumidors cada vegada més informats, sensibles i interessats per saber què mengen i d’on prové cada aliment. Però també hi ha una part de la societat que busca sobretot comoditat i rapidesa. No tinc la sensació que aquest perfil de consumidor conscient sigui avui molt més nombrós, però sí que està molt més informat i valora molt més aquest tipus de productes.
Quins són els principals reptes per mantenir viu un projecte com Escairador Berga, basat en la qualitat, la tradició i l’arrelament al territori?
El principal repte continua sent la viabilitat econòmica. Això ens obliga a diferenciar-nos amb un producte de qualitat, saludable i fàcil de consumir. Per això hem desenvolupat nous productes, com una pasta artesana sense gluten elaborada amb blat de moro escairat i sense additius. Al mateix temps hi ha els grans reptes del sector primari: el canvi climàtic, les polítiques agràries, la dificultat de viure de la pagesia.. Sempre dic que avui fer de pagès és gairebé un acte de resistència. Hi ha professions molt més rendibles econòmicament. Qui continua fent aquesta feina és, sobretot, per convicció i per un vincle molt profund amb la terra.
La filosofia Slow Food defensa aliments “bons, nets i justos”. De quina manera creus que el blat de moro escairat i la vostra manera de treballar encaixen amb aquests valors?
Quan vam començar el projecte ja ens vam sentir molt identificats amb aquesta manera d’entendre l’alimentació. És cert que, de vegades, la realitat econòmica obliga a prendre decisions per garantir la viabilitat del projecte, però la nostra voluntat sempre ha estat treballar dins d’aquesta filosofia. El nostre compromís amb aquests valors és total.
Quan algú tasta per primera vegada un plat elaborat amb blat de moro escairat, què t’agradaria que entengués sobre la feina, la història i el territori que hi ha darrere d’aquest ingredient?
El primer que espero és que li agradi. És un producte molt singular i hi ha qui diu, fent broma, que és com menjar una crispeta bullida. No sempre sorprèn des del primer moment. Però m’agradaria que qui el tasta entengués sobretot la història que hi ha al darrere: la perseverança per recuperar una varietat única, la voluntat de preservar un patrimoni gastronòmic i l’aposta per una alimentació més saludable i més arrelada al territori. Al capdavall, cada plat de blat de moro escairat explica una part de la història del Berguedà.
Slow Food Catalunya 2027
