CARME GASULL
PERIODISTA GASTRONÒMICA I DIVULGADORA
«LA GASTRONOMIA ÉS CULTURA I ELS ALIMENTS DIUEN QUI SOM»
DEFENSA UNA CUINA CONSCIENT I ARRELADA AL TERRITORI, QUE RECUPERI ELS VALORS TRADICIONALS DE L’ALIMENTACIÓ I REIVINDIQUI EL PAPER DE PRODUCTORS, RESTAURADORS I CONSUMIDORS EN LA CONSTRUCCIÓ D’UN MODEL GASTRONÒMIC MÉS SOSTENIBLE I RESPONSABLE.
Al llarg de la teva trajectòria has explicat la gastronomia des de molts formats. Com ha evolucionat la teva mirada sobre la cuina i què t’ha portat a interessar-te per la restauració sostenible?
Ha estat una evolució molt natural. Si volem un món responsable, hem de començar per tenir més cura dels aliments, de la terra i també de les persones. La paraula sostenibilitat s’utilitza molt sovint, però a mi m’agrada parlar sobretot de consciència. Necessitem consumidors més conscients perquè avui vivim en un món molt tensionat, tant des del punt de vista ambiental com social. La sostenibilitat no és només treballar amb bon producte. També té a veure amb els lideratges, amb la manera com gestionem els projectes, amb les relacions entre les persones i amb la capacitat de crear sinergies.
Cada vegada es parla més de cuinar amb producte de proximitat i de temporada. Creus que aquest canvi és una tendència o una transformació profunda de la manera d’entendre la gastronomia?
Crec que és una transformació molt més que una tendència. Abans no parlàvem de proximitat perquè simplement es consumia allò que donaven la terra i el mar en cada moment de l’any. Era la manera natural d’alimentar-nos. Avui hi ha persones molt conscienciades que entenen que consumir producte local i de temporada és el que té més sentit. D’altres, en canvi, encara no ho consideren una prioritat, tot i que sovint podrien fer-ho. Si estem atents al que passa al món, el nostre comportament com a consumidors també s’hauria d’alinear amb aquesta realitat.
La restauració és un dels grans altaveus de l’alimentació. Quin paper creus que tenen els restaurants a l’hora d’educar els consumidors sobre l’origen dels aliments i el valor del territori?
Els restauradors tenen un paper fonamental. Molts cuiners han recuperat productes que pràcticament havien desaparegut de les nostres cuines, com determinades hortalisses o espècies de peix poc valorades. El restaurador té accés direc-te als productors i pot explicar al client històries que aquest difícilment coneixeria d’una altra manera. Moltes persones, fins i tot, tenen vergonya de preguntar d’on surt un producte o com s’ha elaborat un plat. És evident que un restaurant és també un negoci i que tothom s’ha de guanyar la vida, però les seves decisions poden influir molt en la manera com mengem i entenem la gastronomia. La responsabilitat és compartida entre tots, però els restaurants tenen una gran capacitat de transformar hàbits.
Has conegut cuiners, pagesos, pescadors i petits elaboradors d’arreu del país. Què aporten aquests productors a la identitat de la cuina catalana que sovint no es veu des de la taula?
Ho aporten pràcticament tot. Ells són patrimoni, cultura, tradició, innovació i ofici. La gastronomia és una expressió de la nostra cultura i aquests productors expliquen qui som com a país. Quan mengem un producte o el portem a casa també ens enduem una part del paisatge i de les persones que l’han fet possible. Vivim en un món que tendeix a uniformitzar-ho tot, però precisament aquests artesans mantenen viva la diversitat. I crec que aquesta diferència és un valor extraordinari.

La temporada havia estat una evidència i avui, sovint, sembla una elecció. Per què és tan important recuperar el calendari natural dels aliments?
És molt senzill: quan un aliment és de temporada es troba en el seu millor moment, tant pel que fa a la qualitat com al preu. És cert que el canvi climàtic està alterant alguns calendaris, però això no justifica voler consumir qualsevol producte durant tot l’any. No tinc res en contra dels productes d’altres països. Hi ha aliments que viatgen bé i que poden enriquir la nostra cuina. El problema és voler tenir de tot, sempre i a qualsevol preu. Aquesta idea de benestar permanent no té gaire sentit si volem construir un model alimentari responsable.
També has reflexionat sovint sobre el malbaratament alimentari. Què creus que encara ens falta, tant a la restauració com als consumidors, per avançar cap a una cuina més responsable?
La millor eina contra el malbaratament és tornar a cuinar. Quan cuines amb freqüència és molt més fàcil aprofitar els aliments, improvisar receptes i donar una segona vida als ingredients. És la cuina d’aprofitament que sempre han practicat les nostres àvies i que els italians anomenen cucina povera. Congelar, planificar i organitzar una mica els àpats no és un gran esforç, però ajuda molt a reduir residus. També hi ha cada vegada més restaurants que treballen per acostar-se al residu zero. Tot suma.
Catalunya viu un moment gastronòmic molt potent, però també conviu amb nous hàbits de consum. Com es pot preservar la cuina catalana sense renunciar a la creativitat ni a la innovació?
Vivim un moment molt interessant. Hi ha una clara voluntat de donar un nou impuls a la cuina catalana i això és molt positiu. La innovació no és incompatible amb la tradició. Els grans cuiners creatius sempre han partit de les arrels. Es pot fer una cuina catalana contemporània sense perdre la identitat. En aquest procés, la sala també té un paper molt important perquè és qui acaba transmetent al client la filosofia que hi ha darrere de cada plat.
Slow Food defensa aliments “bons, nets i justos”. Creus que aquests tres conceptes són avui imprescindibles per entendre què és una bona restauració?
Absolutament. Diria fins i tot que són una manera d’entendre la vida. Tots tenim contradiccions i limitacions, però crec que aquests tres conceptes haurien de ser una aspiració tant en la gastronomia com en la manera de relacionar-nos amb els altres. De fet, si algun dia algú em definís com una persona bona, neta i justa, ho consideraria un dels millors elogis que podria rebre.
Cada vegada hi ha més persones que volen saber qui hi ha darrere del que mengen. Com valores aquesta nova sensibilitat dels consumidors i quin impacte pot tenir en el futur de la restauració catalana?
Encara ens falta molta educació alimentària. Projectes com Singulars em semblen extraordinaris perquè acosten els petits productors als consumidors i reforcen el món rural. De fet, vaig decidir donar-hi suport perquè crec sincerament en aquesta manera de fer. La pandèmia i altres situacions recents ens han recordat fins a quin punt som dependents del nostre entorn. Conèixer millor els aliments, saber qui els produeix i entendre d’on venen no només és positiu per a la nostra salut, sinó també per a la sostenibilitat del conjunt del sistema alimentari.
Si haguessis de resumir en una sola idea quin hauria de ser el futur de la gastronomia catalana, quin missatge t’agradaria deixar als lectors de la Guia Slow Food Catalunya?
No hem de perdre mai la nostra identitat. Qui perd l’origen també acaba perdent allò que el fa únic. Catalunya és mar i muntanya, és paisatge, és diversitat i és un receptari extraordinari que explica perfectament qui som. Hem d’aprendre a valorar més el que tenim a casa, a estimar-nos una mica més i a sentir orgull del nostre patrimoni gastronòmic. Perquè, en realitat, ho tenim tot. I sovint no en som prou conscients.
Slow Food Catalunya 2027
