Slow Food Catalunya – inici

«L’ALIMENTACIÓ COM A EINA PER CUIDAR LA SALUT»

UNA DE LES FIGURES MÉS CONEGUDES DEL MOVIMENT EN DEFENSA DE LES PLANTES MEDICINALS, JOSEP PÀMIES ÉS TAMBÉ UNA DE LES VEUS MÉS CONTROVERTIDES DEL PANORAMA AGROALIMENTARI. PAGÈS DE PROFESSIÓ, DEFENSA UN MODEL AGRÍCOLA BASAT EN LA PROXIMITAT, L’AGRICULTURA ECOLÒGICA I EL CONEIXEMENT TRADICIONAL, I RECLAMA MÉS AUTONOMIA DE LES PERSONES EN LA GESTIÓ DE LA SEVA ALIMENTACIÓ I LA SEVA SALUT

Com entens avui el moviment Slow Food i quin paper creus que pot jugar Slow Food Lleida al territori?

Crec que els restaurants Km0 estan fent una molt bona feina incorporant productes ecològics i de proximitat a les seves cartes. Cada vegada hi ha més professionals que entenen que un plat ha d’aportar salut i no toxicitat. Quan vam impulsar el projecte Slow Food al territori de Balaguer ho vam fer amb aquesta voluntat, i em satisfà veure que continua viu i evolucionant. Al cap i a la !, som el que mengem. L’alimentació té una influència directa sobre la nostra salut i també sobre moltes malalties. Per això considero fonamental apostar per aliments saludables i de qualitat.

La teva trajectòria ha estat molt vinculada a la defensa de les plantes medicinals. Què et va portar a centrar-te en aquest àmbit?

Tot va començar arran de la prohibició de conrear estèvia. Em sorprenia que una planta utilitzada tradicionalment i present en altres països no es pogués cultivar lliurement aquí. Aquell conflicte em va portar a investigar molt més sobre les plantes medicinals i sobre les dificultats que, segons la meva experiència, existeixen per introduir-les dins dels circuits comercials. Amb els anys la situació de l’estèvia va canviar, però continuem trobant obstacles amb altres plantes. Nosaltres continuem defensant el dret dels agricultors a cultivar-les i donar-les a conèixer.

La Dolça Revolució ha generat molt debat. Com la definiries avui i quin és el seu objectiu principal?

La Dolça Revolució va néixer paral·lelament al moviment Slow Food, però centrant-se especialment en el món de les plantes medicinals. Inicialment va sorgir arran de la defensa de l’estèvia, però amb el temps s’ha convertit en un moviment molt més ampli que aborda diferents qüestions relacionades amb la salut i l’autonomia de les persones. Sempre he pensat que el lema “bo, net i just” és una gran base, però que també cal posar més èmfasi en el paper que poden tenir les plantes medicinals dins d’un model de vida saludable.

Parles sovint de la relació entre salut i alimentació. Quina connexió creus que s’ha perdut en la societat actual?

Vivim en una societat que prioritza la comoditat. Cada vegada consumim més aliments processats, envasats i produïts molt lluny d’on vivim, i sovint desconeixem com s’han elaborat. Per això considero tan important la tasca de Slow Food, que ajuda a recuperar la cultura del bon producte i de la proximitat. Des del nostre punt de vista, molts aliments també poden aportar beneficis per a la salut, i aquest és un aspecte que pensem que encara es podria desenvolupar molt més.

Plantes medicinals amb flors blanques i rètols

Quin paper haurien de tenir les plantes medicinals dins d’un model alimentari i sanitari més proper a les persones?

Hi ha moltes plantes que, a més del seu valor gastronòmic, poden formar part de l’alimentació quotidiana. Crec que encara hi ha molt camí per recórrer perquè aquest coneixement arribi a la població. Des de la Dolça Revolució sempre hem defensat que podem compartir aquesta experiència amb cuiners, agricultors i consumidors interessats. També considero que, en ocasions, hi ha regulacions administratives que dificulten la innovació i la introducció de determinades pràctiques agrícoles o alimentàries. És un debat que, al meu entendre, encara està obert.

També has denunciat sovint el que anomenes “burrocràcia” i excés de regulació. Quins són els principals obstacles que trobes en el teu treball?

Considero que la burocràcia és un dels grans problemes per als petits productors. Mantenir determinades certificacions implica una càrrega administrativa molt important que, en molts casos, acaba encarint el producte ecològic. Entenc que hi hagi controls i que calgui garantir la qualitat, però penso que sovint s’exigeixen més tràmits als qui treballen correctament que no pas als qui incompleixen les normes. Crec que caldria simplificar molts procediments i facilitar la feina als agricultors que aposten per una producció responsable.

Com valores la convivència entre coneixement tradicional i ciència oficial en el camp de la salut i les plantes?

Hi ha molta literatura científica sobre plantes medicinals que, segons la meva opinió, és poc coneguda. Sempre defenso que el coneixement tradicional no està necessàriament renyit amb la investigació científica. Al contrari, penso que en molts casos poden complementar-se. El que reclamo és que aquests estudis siguin més accessibles i que es promogui una investigació més oberta en aquest àmbit.

En un món dominat per grans interessos comercials, com es pot preservar el coneixement popular i l’autogestió de la salut?

Cada vegada hi ha més persones interessades en l’ecologia, l’alimentació saludable i les plantes medicinals. Des de la Dolça Revolució intentem oferir informació perquè cadascú pugui prendre decisions amb més coneixement i autonomia. La nostra filosofia és fomentar la responsabilitat individual i la capacitat de les persones per implicar-se més activament en la seva salut.

Has participat en múltiples debats i controvèrsies públiques. Com gestiones la pressió mediàtica i les crítiques?

Amb els anys m’hi he acostumat. Al principi em generava més tensió, però avui ho visc amb molta més tranquil·litat. Soc conscient que moltes de les coses que explico generen debat i opinions molt diverses. Forma part del que faig, i ho assumeixo amb normalitat. Intento mantenir-me fidel a les meves conviccions encara que això comporti crítiques o discrepàncies.

Si haguessis d’explicar en una idea la filosofia de la Dolça Revolució, quina seria i per què creus que connecta amb tanta gent?

Diria que la nostra filosofia és donar eines perquè les persones siguin més autònomes. Parlem d’alimentació, de salut, però també d’altres aspectes relacionats amb la llibertat individual i la capacitat de gestionar millor la pròpia vida. Crec que aquest missatge connecta amb moltes persones perquè cada vegada hi ha més interès per recuperar coneixements, prendre decisions informades i dependre menys dels grans sistemes.

Slow Food Catalunya 2027