Slow Food Catalunya – inici

«CADA GRA D’ARRÒS EXPLICA EL TERRITORI»

L’ESTANY DE PALS ÉS EL PROJECTE VITAL D’UNA FAMÍLIA QUE, DES DE FA CINC GENERACIONS, CULTIVA ARRÒS AMB RESPECTE PEL MEDI NATURAL. ALBERT GRASSOT N’HA FET UN REFERENT DE LA PRODUCCIÓ SOSTENIBLE, COMBINANT TRADICIÓ, RECUPERACIÓ DE VARIETATS I QUALITAT GASTRONÒMICA. PARLEM AMB ELL SOBRE INNOVACIÓ I EL FUTUR DELS ARROSSARS DE PALS.

L’Estany de Pals és un dels referents de l’arròs de qualitat a Catalunya. Què diferencia el vostre cultiu tradicional d’altres produccions més intensives?

El primer que ens diferencia és el respecte absolut pel medi. Treballem amb un model de cultiu molt sostenible, evitant els productes de síntesi i procurant que qualsevol intervenció tingui un impacte nul sobre l’entorn. A més, produïm arròs monovarietal, sense barrejar varietats, perquè cadascuna expressi totes les seves qualitats. Som molt estrictes amb aquesta manera de treballar perquè els nostres arrossars formen part d’un ecosistema viu, on conviuen nombroses espècies animals i vegetals. Entenem que cultivar arròs també vol dir preservar aquest equilibri natural.

El vostre projecte reivindica varietats locals i adaptades al territori. Quines varietats treballeu i què les fa especials?

El projecte va néixer el 2002, quan vam veure que un arròs de qualitat perdia personalitat en barrejar-se amb el d’altres productors industrials. Vam començar a investigar i a treballar amb cuiners per oferir un producte diferent, pensat per a la restauració. Amb els anys, hem seleccionat varietats com Bomba, Carnaroli, Barone, Espurna o Akita, que s’adapten bé als arrossars de Pals i funcionen bé a la cuina. Han de resistir condicions com la tramuntana, la duresa de l’aigua del Ter o les baixes temperatures de finals d’estiu, i tenir qualitat culinària, amb bona absorció dels sabors i una textura excel·lent.

Com es manté viu el coneixement del cultiu tradicional de l’arròs a Pals en un context cada vegada més tecnificat?

La tecnologia és una bona aliada sempre que no ens faci perdre els valors essencials. El més important és recordar d’on venim i mantenir un cultiu sostenible i respectuós amb el medi natural. El meu besavi feia tota la feina manualment. Avui disposem de maquinària i eines molt més avançades, però això no hauria de canviar la filosofia amb què cultivem la terra. El problema apareix quan la tecnificació va acompanyada d’una agricultura basada en productes químics que alteren l’equilibri de l’ecosistema. També treballem perquè aquest patrimoni cultural no es perdi. Cada any organitzem la Festa de la Plantada, una activitat que pot tenir una vessant festiva i turística, però que sobretot serveix per recordar com s’ha cultivat tradicionalment l’arròs a Pals i transmetre aquest llegat a les noves generacions.

La frescor de l’arròs acabat de pelar és un dels vostres grans segells. Quina diferència real nota el consumidor respecte a un arròs industrial o emmagatzemat durant més temps?

És un dels aspectes que més ens defineixen, però també un dels que més esforç requereixen. Nosaltres pelem l’arròs en funció de les comandes perquè volem que arribi al consumidor amb la màxima frescor. Això obliga els clients, especialment els restauradors, a planificar-se una mica més, però el resultat compensa. L’arròs és una llavor viva. Com més aviat el pelem després de la collita, millor conserva les seves aromes i les seves propietats. El nostre objectiu és que, quan algú obri el paquet, encara hi senti l’olor característica de l’arròs acabat de processar. Després l’envasem al buit perquè aquesta qualitat es mantingui intacta fins que arriba a la cuina. Els professionals ho valoren molt perquè saben que aquesta frescor es tradueix també en un millor resultat gastronòmic.

Pot d’arròs L’Estany de Pals davant d’un arrossar

L’Empordà i els arrossars conviuen amb un ecosistema molt ric. Quin paper juguen elements com els caragols, els crancs o altres espècies en aquest equilibri natural?

Els arrossars són casa de moltes espècies autòctones i la nostra feina és interferir-hi el mínim possible. Evidentment, hem de treballar la terra, però sempre intentant conservar aquest equilibri. Una altra qüestió són les espècies invasores, com el cargol poma o alguns crancs, que sí que poden generar problemes i que cal gestionar conjuntament amb les administracions. També intentem aprofitar els equilibris naturals. Per exemple, hem instal·lat caixes refugi per a ratpenats perquè s’alimentin d’una papallona que és perjudicial per als arrossars. És una manera molt efectiva de controlar les plagues sense recórrer a tractaments agressius.

La gestió de plagues i de la fauna associada a l’arrossar sovint és un repte. Com treballeu perquè aquest equilibri sigui sostenible sense perdre productivitat?

Prioritzem el control biològic i, quan cal intervenir, utilitzem productes propis o solucions no perjudicials per al medi ambient. Volem obtenir una collita de qualitat amb residu zero al camp i preservar la salut de l’ecosistema.

La sequera s’ha convertit en un dels grans desafiaments del sector. Com us ha afectat i quines estratègies esteu adoptant per adaptar el cultiu?

El canvi climàtic ens obliga a replantejar moltes coses. El 2008 vam començar a experimentar amb la sembra en sec i, tot i que la primera prova no va funcionar, avui ja apliquem aquest sistema en aproximadament el 95% de la superfície. Això ens ha permès reduir considerablement el consum d’aigua, tot i que l’arròs en continua necessitant. Si les sequeres es repeteixen, potser haurem de reduir la producció. També caldria que les administracions impulsessin la regeneració d’aigües depurades, com ja es fa en altres països. Cada vegada tindrem menys aigua i ens haurem d’adaptar a aquesta realitat.

Es parla molt de sostenibilitat, però en el vostre cas forma part de la pràctica quotidiana. Què vol dir exactament “producció sostenible” en un arrossar com el vostre?

Per mi, la sostenibilitat es resumeix en tres paraules: bo, net i just. Vol dir ser capaços de produir una collita viable econòmicament, però fent que l’impacte sobre el medi sigui el mínim possible. També significa pensar en el futur. Jo represento la cinquena generació de la família dedicada al cultiu de l’arròs. Vaig heretar aquests camps en molt bon estat i la meva responsabilitat és deixar-los, com a mínim, igual o encara millor perquè els meus fills i els meus nets també els puguin treballar. La terra no és nostra; simplement la custodiem durant un temps.

El moviment Slow Food defensa el valor del producte local i de proximitat. Com encaixa la vostra manera de treballar amb aquesta filosofia?

Jo diria que hi encaixa al cent per cent. Prop del 80% de la nostra producció es consumeix molt a prop d’aquí, dins del nostre entorn més immediat. De tant en tant enviem arròs més lluny, però la nostra vocació sempre ha estat treballar amb proximitat. Fa poc també hem obert una agrobotiga perquè la gent pugui conèixer de primera mà com treballem. Avui el consumidor ja no en té prou amb el producte; també vol saber qui hi ha al darrere, com es cultiva i quins valors hi ha associats. Una de les coses que més satisfacció em dona és saber on acaba pràcticament tot l’arròs que produïm. Conec els restaurants, els cuiners i moltes de les famílies que el consumeixen. Al final, més que clients, acabem fent amics. Aquesta relació de confiança és un dels grans valors del nostre projecte.

Quan algú compra el vostre arròs, què t’agradaria que entengués sobre el paisatge, la feina i la cultura que hi ha darrere d’un simple gra?

M’agradaria que entengués que un gra d’arròs és molt més que un aliment: darrere hi ha moltes hores de feina, dedicació i una manera d’entendre l’agricultura. Cultivar arròs també vol dir cuidar el paisatge, preservar els hàbitats naturals i mantenir viva una família pagesa arrelada al territori. Tant jo com la meva dona, la Mari, sempre hem volgut construir un projecte de vida basat en allò que més ens agrada: produir un arròs de màxima qualitat, respectant el medi i sent fidels als nostres valors. Al capdavall, darrere de cada paquet hi ha una família que viu amb passió aquest ofici.

Slow Food Catalunya 2027