Slow Food Catalunya – inici

«NO PODEM PROTEGIR EL MAR SI ABANS NO EL CONEIXEM»

TREBALLA DES DE FA ANYS PER ACOSTAR EL CONEIXEMENT DELS OCEANS A LA CIUTADANIA. CONVENÇUDA QUE NOMÉS PROTEGIM ALLÒ QUE CONEIXEM, DEFENSA UNA NOVA CULTURA DEL MAR BASADA EN LA DIVULGACIÓ, LA BIODIVERSITAT I UN CONSUM MÉS RESPONSABLE DELS RECURSOS MARINS.

La teva trajectòria està molt vinculada a la divulgació del medi marí. Com va néixer aquesta passió pels oceans i què et va portar a dedicar-te a l’educació ambiental?

La meva passió pel mar ve de molt petita, gràcies sobretot al meu pare, que sempre havia estat molt vinculat al medi marí. Però hi va haver un moment decisiu: quan tenia catorze anys vaig veure un documental elaborat per una oceanògrafa i vaig pensar que allò era exactament el que volia fer. Al mateix temps, formava part d’un agrupament escolta i vaig descobrir que també m’apassionava educar i fer de monitora. Al final, la meva professió és la suma d’aquestes dues passions: el mar i l’educació.

Treballes per apropar la ciència a la societat. Per què és tan important que la ciutadania entengui millor el funcionament dels mars i dels ecosistemes marins?

Perquè només protegim allò que coneixem. Si la societat no entén la importància dels oceans, difícilment exigirà que s’hi destinin recursos per investigar-los i conservar-los. El mar no és només un lloc del qual traiem aliments o on anem a passar l’estiu. És un ecosistema extraordinàriament fràgil que regula bona part del funcionament del planeta. Conèixer-lo ens ajuda també a tenir una mirada menys egoista sobre la nostra relació amb la natura.

Quan parlem d’alimentació sostenible sovint pensem en l’agricultura, però ens oblidem del mar. Quin paper juguen els oceans dins de la filosofia Slow Food?

Cada vegada hi ha més interès per incorporar a la nostra alimentació espècies marines que fins ara pràcticament no consumíem. Durant anys ens hem concentrat sempre en les mateixes espècies, mentre que moltes altres es descartaven tot i ser perfectament aptes per al consum. També hauríem de reflexionar sobre la petjada ambiental dels aliments que consumim. Per exemple, hi ha peixos molt populars, com el salmó, que tenen un impacte ambiental molt superior al de moltes espècies de proximitat que trobem al Mediterrani. El repte és aprendre a conèixer aquests peixos i també a cuinar-los.

La biodiversitat marina és enorme, però també molt fràgil. Quins són avui els principals reptes per conservar-la i quin paper hi podem jugar com a consumidors?

El primer repte és conèixer-la millor. Encara sabem molt poc del nostre mar, fins i tot de zones molt properes a la costa catalana. Al mateix temps, el canvi climàtic està modificant profundament la biodiversitat marina. L’aigua és cada vegada més calenta, moltes espècies es desplacen buscant temperatures més baixes i n’arriben d’altres que abans no hi eren. Per això és imprescindible continuar investigant i fent seguiments científics, però també adaptar els nostres hàbits de consum a aquesta nova realitat.

Cala de roques vermelles i aigua transparent

Has impulsat nombrosos projectes d’educació ambiental i de ciència ciutadana. Què t’han ensenyat aquestes experiències sobre la relació que tenim amb el mar?

Sobretot m’han confirmat que coneixem molt poc el mar. El tenim molt present com un espai d’oci, però no som conscients de fins a quin punt condiciona la nostra vida. Els oceans regulen el clima, influeixen en les temperatures i tenen un paper fonamental en l’equilibri del planeta. Encara que visquem lluny de la costa, tots depenem del mar. Malauradament, això és una realitat que encara no forma part de l’educació que rebem.

Cada vegada es parla més de pesca responsable i de consumir espècies de temporada o poc conegudes. Creus que encara ens queda molt camí per reconnectar amb una cultura del peix més sostenible?

Moltíssim. Hi ha molta gent que pràcticament no coneix els peixos perquè només els compra al supermercat, ja filetejats, i mai no els ha vist sencers. Fa poc, en una enquesta feta pels alumnes d’ESO d’un poble mariner com Roses, molts identificaven el salmó com una espècie pròpia de la confraria local. Això demostra fins a quin punt hem perdut el contacte amb la realitat de la pesca.

El canvi climàtic també està transformant els ecosistemes marins. Quins canvis observes amb més preocupació i com poden afectar el futur de la nostra alimentació?

Els canvis ja són molt evidents. Espècies com les sípies o els pops són cada vegada menys freqüents a poca profunditat, mentre que els pescadors les han d’anar a buscar molt més endins. Aquest desplaçament altera tota la cadena ecològica i també afectarà la nostra gastronomia. Algunes espècies tradicionals seran cada vegada més escasses i ens haurem d’acostumar a consumir-ne d’altres. Fa anys era habitual cuinar rajades o alguns taurons, però avui sabem que moltes d’aquestes espècies són molt vulnerables i cal protegir-les.

La divulgació és una eina molt poderosa. Què descobreix habitualment la gent quan participa per primera vegada en una activitat de ciència ciutadana relacionada amb el mar?

La gran sorpresa és descobrir la riquesa que té el Mediterrani. Estem molt acostumats a veure documentals sobre esculls tropicals i sovint pensem que aquí no hi ha gaire vida. Però quan la gent fa una activitat d’snòrquel i coneix la biodiversitat del nostre litoral queda fascinada. Passa el mateix amb la posidònia. Moltes persones n’han sentit parlar, però no saben realment què és ni per què és tan important. Necessitem explicar molt millor el nostre mar.

Slow Food defensa aliments “bons, nets i justos”. Com es poden aplicar aquests tres valors al món marí, des de la pesca fins al consum responsable de peix i marisc?

Si coneguéssim millor la diversitat del nostre mar consumiríem moltes més espècies i ajudaríem els pescadors a donar valor a captures que avui pràcticament no tenen sortida comercial. També hauríem d’assumir que existeix el peix de temporada, igual que existeixen les fruites o les verdures de temporada. No podem voler consumir les mateixes espècies durant tot l’any. Aquesta mirada beneficiaria tant els ecosistemes marins com els professionals de la pesca.

Quan una persona observa el mar o seu davant d’un plat de peix, què t’agradaria que entengués sobre la biodiversitat, els pescadors i tot l’ecosistema que hi ha darrere d’aquell aliment?

M’agradaria que es fes algunes preguntes molt senzilles: d’on prové aquest peix? És de temporada? Té la talla adequada? Ha estat pescat de manera responsable? Necessitem consumir amb més criteri i ser més crítics amb allò que posem al plat. Jo mateixa, per exemple, he deixat de consumir pop perquè vull continuar veient pops al fons marí. Pot semblar un gest petit, però crec que cadascun de nosaltres pot contribuir, amb les seves decisions de compra, a conservar els ecosistemes marins.

Slow Food Catalunya 2027