JEAN LHÉRITIER
IMPULSOR DE SLOW FOOD A LA CATALUNYA NORD DES DEL 1998
«SOC PESSIMISTA, PERÒ CONTINUO AL COMBAT!»
ÉS UN AGITADOR CULTURAL COMPROMÈS AMB LA DEFENSA DEL PATRIMONI GASTRONÒMIC CATALÀ, ELS PETITS PRODUCTORS I ELS VINS NATURALS. CONVENÇUT QUE L’ALIMENTACIÓ DEFINEIX LA IDENTITAT D’UN TERRITORI, REIVINDICA ELS VINCLES ENTRE EL NORD I EL SUD I ALERTA DE LES DIFICULTATS DE LA PAGESIA, EL COOPERATIVISME I LA CULTURA CATALANA DAVANT ELS CANVIS ECONÒMICS I SOCIALS.
Ets un dels impulsors de Slow Food a la Catalunya Nord. Què significa per a tu defensar la cultura gastronòmica catalana en un territori on la llengua i la identitat tenen cada vegada més dificultats per sobreviure?
Vaig introduir el moviment Slow Food a la Catalunya Nord l’any 1998. Soc professor d’història econòmica i considero que aquesta és una lluita molt important, perquè el menjar és una part fonamental de la identitat d’un país. Hem de defensar totes les expressions de la nostra cultura, i la gastronomia n’és una part essencial.
Us heu vinculat a Slow Food Catalunya perquè a França no disposeu actualment d’una estructura que us permeti obtenir aquesta certificació. Què representa aquesta aliança per als productors i restauradors de la Catalunya Nord?
És una manera d’enfortir els vincles amb la Catalunya del Sud. Creiem que formar part d’una mateixa xarxa Slow Food del País Català és una necessitat. Catalunya no és un estat i, per tant, hem acceptat treballar com un grup de persones articulat al voltant d’una xarxa de cuiners i productors. Ens vam voler apropar al Sud perquè va sorgir aquesta oportunitat. Amb moltes de les persones de Slow Food Catalunya ens coneixem des de fa anys i, quan vam trobar una estructura que ens permetia treballar conjuntament, vaig considerar important que els cuiners de la Catalunya Nord també s’hi poguessin vincular. Al capdavall, defensem els mateixos valors.
Quines són avui les principals dificultats que tenen els petits productors de la Catalunya Nord per mantenir la seva activitat i fer arribar els seus productes al consumidor?
En general, els petits productors ho tenen difícil a tot arreu, però a la Catalunya Nord encara més. Amb l’entrada d’Espanya i Portugal a la Comunitat Econòmica Europea, els nostres pagesos van perdre part de l’avantatge que tenien en la producció primerenca. Això va fer molt de mal al sector, de la mateixa manera que avui la competència del Marroc afecta determinades produccions. La Catalunya Nord no disposa d’un mercat local prou gran. I a tot això s’hi afegeixen els problemes habituals: la pressió de les grans distribuïdores, els preus baixos i la dificultat de competir amb empreses de grans dimensions. Si no tens una estructura prou gran, ho tens molt complicat per tirar endavant el negoci.

Banyuls és un territori amb una cultura vitivinícola extraordinària, però també amb una viticultura difícil. Com explicaries el moment que viu el vi de Banyuls i què pot aportar-hi el moviment dels vins naturals?
Banyuls té una gran qualitat i uns valors extraordinaris, però pateix un canvi important en els hàbits de consum. És una denominació especialitzada en vins dolços fortificats, elaborats amb una tècnica semblant a la dels vins de Porto o de Xerès, en què s’afegeix alcohol per aturar la fermentació. Històricament, aquest tipus de vi va tenir un gran mercat. A França, el sector també es va beneficiar d’un règim fiscal específic per a l’alcohol utilitzat en aquesta elaboració. Però els gustos han canviat: el sucre ha perdut protagonisme i cada vegada hi ha menys gent que beu vi dolç. Avui, una de les principals cooperatives de la zona s’ha venut a un gran productor de vins i el moviment cooperatiu es va afeblint progressivament. Aquest és un dels grans reptes del territori, juntament amb la pèrdua de consum dels vins dolços tradicionals.
Ets un gran coneixedor dels vins naturals. Què hi ha darrere d’una ampolla de vi natural que sovint no veu el consumidor? I per què creus que aquest moviment té tant a veure amb la filosofia de Slow Food?
Entre el 2017 i el 2024 vaig organitzar a Perpinyà una fira de vins naturals. El productor de vi natural acostuma a tenir una relació molt estreta amb la terra i es preocupa especialment per la facilitat de beure i pel caràcter del vi. Sovint són vins de graduació alcohòlica moderada, lleugers, que permeten gaudir del raïm transformat en vi sense que la potència alcohòlica ho domini tot. La proximitat a la terra i aquesta facilitat de beure són dues característiques que considero fonamentals. El moviment dels vins naturals va començar a França i comparteix molts dels principis de Slow Food: autenticitat, respecte pel producte i una relació directa amb qui l’elabora. A França hi ha un cert recorregut en aquest àmbit. A Catalunya i a l’Estat espanyol, en canvi, no hi ha una reglamentació ni una certificació específica que defineixi de manera homogènia què és un vi natural. Per això sovint es parla de vins de mínima intervenció. Aquest model també pot ajudar el productor, perquè afavoreix circuits de comercialització més especialitzats, artesanals i directes. D’aquesta manera, el viticultor pot tenir una relació més estreta amb el consumidor, defensar millor el seu producte i treballar amb més autenticitat.
Si haguessis de definir què significa avui mantenir viva la cultura catalana a la Catalunya Nord a través de la cuina, el vi i els productes del territori, què diries?
Malauradament, diria que sense poder polític és molt difícil fer res. Has de remar contra corrent i contra les persones que banalitzen la cultura catalana. Hi ha molt de folklore, però, si no tenim poder polític, ens costa molt defensar allò que som. Qui vol defensar una filosofia o una identitat cultural també ha d’interpel·lar els poders polítics. Si a la Catalunya del Sud ja hi ha retrocessos en determinats àmbits, imagineu-vos què passa a la Catalunya Nord. Recordo que vaig assistir a una gran festa del vi organitzada per Josep Roca, en què es parlava d’un llibre dedicat a tretze productors. Aquest tipus d’iniciatives són importants perquè ajuden a donar visibilitat a les persones que mantenen viu el territori. Més que un activista, em considero un agitador cultural. Soc pessimista, però continuo al combat!
Slow Food Catalunya 2027
