JOAN SALICRÚ
EXPERT EN AGRICULTURA BIODINÀMICA I EN LA RECUPERACIÓ DE VARIETATS TRADICIONALS
«LES LLAVORS SÓN ÉSSERS VIUS I CONSERVEN LA MEMÒRIA DEL TERRITORI»
DEFENSA UNA MANERA DE CULTIVAR QUE BUSCA REVITALITZAR LA TERRA, PRESERVAR LA BIODIVERSITAT I PRODUIR ALIMENTS PLENS DE VIDA. DES DEL SEU PROJECTE ASSESSORA EXPLOTACIONS AGRÍCOLES I ÉS L’IMPULSOR DE LA TRANSFORMACIÓ BIODINÀMICA DE L’HORT DEL MAS MARROCH, DEL CELLER DE CAN ROCA, UN DELS POCS ESPAIS AMB CERTIFICACIÓ DEMETER DE CATALUNYA.
Fa anys que treballes per recuperar varietats antigues i impulsar l’agricultura biodinàmica. Com va néixer aquesta manera d’entendre la terra i què et va portar a dedicar-hi la vida?
La crisi econòmica del 2008 em va obligar a replantejar el meu futur. Fins aleshores em dedicava principalment als arbres ornamentals, però vaig sentir la necessitat d’anar més enllà i produir aliments que estiguessin plenament integrats al territori. Va ser aleshores quan vaig descobrir l’agricultura biodinàmica. Hi vaig trobar una manera d’entendre la terra molt més completa, on l’objectiu no és només obtenir un producte ecològic, sinó crear aliments plens de vitalitat i en harmonia amb l’entorn.
L’agricultura biodinàmica encara és desconeguda per a molta gent. Com l’explicaries a algú que en sent parlar per primera vegada i en què es diferencia d’una agricultura ecològica convencional?
La biodinàmica entén la finca com un organisme viu, on la terra, les plantes, els animals, les persones i fins i tot els ritmes del cosmos formen part d’un mateix equilibri. L’objectiu és generar vitalitat. Un aliment biodinàmic conserva aquesta vitalitat durant molt més temps que un producte ecològic convencional. Per aconseguir-ho no n’hi ha prou amb eliminar productes químics. Cal crear un ecosistema viu, amb biodiversitat, animals pasturant, sòls saludables i una finca que funcioni com un conjunt. Aquesta és la gran diferència.
Una part important de la teva feina consisteix a recuperar varietats tradicionals. Per què és tan important preservar aquest patrimoni agrícola i què hi podem perdre si desapareix?
Les varietats antigues són un llegat del territori. Cada llavor conserva una informació acumulada durant generacions de pagesos que les han anat seleccionant i adaptant al seu entorn. Si aquestes varietats desapareixen, també desapareix una part molt important de la nostra cultura agrícola i gastronòmica. L’agricultura ecològica i la biodinàmica comparteixen el mateix objectiu de respectar la natura, però la biodinàmica ofereix una manera molt concreta de potenciar aquesta vitalitat que les varietats tradicionals encara conserven.
Assessorar l’hort del Mas Marroch, vinculat a El Celler de Can Roca, suposa treballar colze a colze amb una de les cuines més prestigioses del món. Com és aquesta relació entre pagesia i alta gastronomia?
És un privilegi. Vam començar a treballar amb els germans Roca l’any 2020. L’hort venia d’un model convencional i vam iniciar tot el procés de transformació cap a la biodinàmica. Tres anys després vam obtenir la certificació Demeter, que és el màxim reconeixement internacional en agricultura biodinàmica i molt més exigent que una certificació ecològica. Avui les verdures que s’hi cultiven tenen una vitalitat extraordinària, resisteixen millor les plagues i expressen tot el seu potencial. Ells mateixos han pogut comprovar aquest canvi i els resultats són excepcionals.

Cada varietat antiga explica una història. Què t’han ensenyat aquestes llavors sobre el territori, el clima i la manera com cultivaven els nostres avantpassats?
Les llavors són éssers vius. Varietats com la mongeta Llaminera, la fava Reina Mora, el tomàquet Rosa Ple o el Mala Cara de la Segarra conserven un patrimoni genètic extraordinari. Quan les cultives amb criteris biodinàmics recuperen el gust que tenien fa moltes dècades. Cuiners com Francesc Rovira, de la Fonda Xesc, sovint em diuen que aquestes hortalisses tenen una textura i una intensitat que no troben enlloc més. Aquest és el valor d’aquest patrimoni vegetal.
La biodiversitat és una de les grans aliades de l’agricultura. Com es tradueix aquest concepte en el dia a dia d’un hort treballat amb criteris biodinàmics?
La biodiversitat és imprescindible. Jo prefereixo no parlar de males herbes, sinó de plantes espontànies. Cada espècie ens dona informació sobre el sòl i sobre l’estat de la finca. La biodinàmica es basa molt en l’observació de la natura i dels seus ritmes. Quan aprens a observar les plantes, els insectes i el paisatge, entens molt millor què necessita cada cultiu.
El canvi climàtic està transformant la manera de cultivar. Creus que les varietats antigues poden oferir eines o solucions per afrontar aquest nou escenari?
Sí, però també cal canviar la manera de cultivar. Nosaltres treballem amb sistemes agroforestals, integrant arbres entre els cultius perquè proporcionin ombra durant les hores de més calor. Ja no podem cultivar exactament igual que fa trenta anys. Cal adaptar-se al nou clima i aprofitar millor els recursos naturals, inclòs el reg, respectant els ritmes naturals de cada moment.
Cada vegada hi ha més cuiners interessats en productes singulars i de temporada. Com valores aquest acostament entre la pagesia i la restauració d’alta qualitat?
És molt positiu. Recordo que Santi Santamaria ja deia fa molts anys que arribaria un moment en què els grans cuiners voldrien tenir el seu propi hort. I així ha estat. Cada vegada hi ha més restaurants que volen recuperar el contacte directe amb la terra perquè saben que la qualitat del plat comença molt abans d’entrar a la cuina.
La filosofia Slow Food defensa aliments “bons, nets i justos”. En quin sentit creus que la biodinàmica i la recuperació de varietats tradicionals encaixen plenament amb aquests valors?
Hi encaixen plenament. Potser encara hi ha cuiners vinculats a Slow Food que no coneixen prou la biodinàmica perquè han fet el pas cap a l’ecològic, però encara no han descobert aquest model. És cert que els costos poden ser una mica més elevats, però el resultat gastronòmic és molt diferent. Jo sempre dic que cultivo perquè els restauradors puguin emocionar els seus clients.
Quan algú menja una hortalissa cultivada amb criteris biodinàmics o una varietat antiga recuperada, què t’agradaria que entengués sobre la terra, la biodiversitat i la feina que hi ha darrere d’aquell aliment?
M’agradaria que entengués que no només està menjant una verdura. Està ingerint un aliment viu, que connecta amb la terra, amb el paisatge i amb tota la feina que hi ha al darrere. Quan un aliment té vitalitat, no només alimenta el cos. També contribueix al benestar de la persona, al seu equilibri i a la manera com viu l’alimentació. En definitiva, és una altra manera d’entendre què significa alimentar-nos.
Slow Food Catalunya 2027
