Slow Food Catalunya – inici

«CUINAR ÉS TAMBÉ PRESERVAR EL PAISATGE»

DES DE L’HORT DEL MAS MARROCH FINS A LA SELECCIÓ DE VINS SINGULARS, REIVINDICA LA BIODIVERSITAT, LA CULTURA PAGESA I L’ÈTICA DEL GUST, SENSE AMAGAR LES CONTRADICCIONS I LES DIFICULTATS DE PORTAR AQUESTS IDEALS A LA PRÀCTICA. UNA CONVERSA SOBRE COMPROMÍS, CONSCIÈNCIA I EL FUTUR DE LA GASTRONOMIA.

Al llarg de la teva trajectòria has defensat que un gran plat comença molt abans d’arribar a la cuina. Quin paper tenen la terra, els petits productors i el paisatge en la filosofia gastronòmica d’El Celler de Can Roca?

Ho intentem això de defensar el producte de proximitat. No es fàcil. Treballem la terra animada, a Vilablareix des de fa molts anys i ens apropem a petits productors de les nostra demarcació. La cultura de la cuina de El Celler es sensible amb la temporalitat i al paisatge proper geogràfic i humà del primer sector. Un biòleg collint plantes: brots, fulles, tijes, flors, fruits i pagesos i biòlegs a l’horta. La proposta de Mas Marroch està impregnada de proximitat, però la realitat d’un restaurant és molt més complexa. Fem esforços, assumim la responsabilitat, estimem la terra i fins i tot l’escoltem i la manyeguem amb cinc persones treballant a l’hort, però l’esforç econòmic i humà no sempre arriba a fer-te sentir be. No arribem a ser autosuficients. Perdem eficiència econòmica. Això si, Guanyem valor. Si servim albergínies blanques, no totes venen del nostre hort durant tota la temporada d’un plat a la carta. Intentem servir pèsols del nostre hort, però veiem tristament com els plats d’abans de nadal ja estan plens de pèsols d’hivernacle i de varietats híbrides. Els nostres venen si no tenim glaçades, de març a abril. Si que podem ser optimistes en que avui tenim millor qualitat de productes en la proximitat que quan vàrem començar al finals dels vuitanta i això permet un futur més il·lusionant, un gran ajut i un gran repte. Pateixo veient com es conviu en el sector de la restauració amb el primer sector i la comoditat que la industria proposa. Podem ser exigents des de casa; i amb compromís, però veiem com la quinta gama arriba per quedar-se en els restaurants. I el comerç cada vegada serà més injust. Segur que totes les llenties que servim venen de Catalunya? Quin percentatge es serveixen al país, de llenties del Canadà? Els cigrons del mercat són de quilòmetre zero? M’agradaria pensar que és imprescindible treballar producte de proximitat, però la realitat ens interpel·la i ens fa tremolar els ciments de la consciencia. Els cereals, les llegums, les patates, que comprem en el restaurant no sempre suporten la ètica del territori proper. No és fàcil mantenir el pols de la temporalitat amb els productes del teu entorn més propers si tens un restaurant amb flux de servei intents. Et podria respondre que el paper de la terra és vital, que els petits productors són imprescindibles i que el paisatge es senya de identitat. M’encantaria creure que les múrgules en temps de múrgoles venen totes de la vall de la Llémena i d’obagues entre rierols de les gavarres, però la realitat ens plantofa una evidencia sobre els mercats creuats cap a Castella-Lleó o de Baixa Silèsia des del mercat de Cracòvia. Les distribuïdores de fruites, de bosses de menges ja manipulades i preparades amb facilitació de feina amb patates pelades, enfilats de fruita, o safates d’enciams o brots o roqueta o flors en pacs, ens venen de qualsevol lloc menys de prop. Tant de bo que els espàrrecs blancs vinguessin tots de Gavà en lloc del Perú, que les carxofes del Prat en lloc del Marroc i que les mongetes verdes fossin del Maresme en lloc d’Israel. Es fan servir les patates pelades, envasades, ja preparades des de Mercabarna o realment són totes arribades de Prades? Hi ha mà d’obra per ser eficients en les pre-elaboracions a la cuina d’un restaurant? o es preferible que cuinin i no treure ulls a la patata del bufet. Si fem deu coberts, tots estem d’acord en el discurs i el relat. Els ciments de la traçabilitat amb les vuit hores de cronòmetre d’avui en dia a la cuina, fa tremolar la consciencia davant l’eficiència.

Josep Roca en un passadís del celler entre ampolles

L’hort del Mas Marroch, treballat amb criteris biodinàmics, és molt més que un espai de producció. Què representa per a vosaltres i com ha canviat la manera d’entendre els ingredients?

Senzillament és un hort. Un espai d’aprenentatge, de comprensió de la dificultat del treball al camp pels pagesos que admirem. Que no som res. Que no sabem res. Si tens un hort i tractes poc o gens, més enllà de míldiu, oídium i d’altres problemes fitosanitaris, saps que convius amb talps, conills, cabirols, senglars i ocells que també volen la seva quota de collita i a vegades es passen i et destrossen els ànims i la butxaca. Un hort és un llenç per comprendre la dificultat de treure una collita profitosa. Em fa molta il·lusió el treball al camp amb el meu magnífic equip i l’ajuda de Joan Salicrú en biodinámica. Treballem a l’hort des del 2013, primer a l’hort davant de la Masia de El Celler i a partir del 2018 incorporem dues hectàrees al Mas Marroch. 5 persones treballen, en Xavi, l’Ernest, la Gudrun, l’Andreu i en Musa. Permet un diàleg previ, un calendari de preparació de la collita en relació al Celler, però també a Can Roca, Normal, Vii, Fontané, Esperit, i Roca Events. Ens permet organitzar i fer comandes internes amb informació cada setmana dels productes que tenim disponibles en quantitat, en petita producció i els que vindran en quinze dies i en un mes. Permet valorar mes el producte. Si podem, amb llavor pròpia, sinó amb planter amb un criteri d’exigència ecològica. La biodinàmica és una religió que jo assumeixo i el meu equip accepta. Son actes de fe i em sento be amb aquesta idea energètica de convivència antroposòfica. Entenc que es pot entendre com un acte de fe. Jo així ho visc i els meus germans m’ho respecten. Si treballes la biodinàmica, el que segur que fas, és estar més temps a l’hort, fent cura, aportant infusió de consolda o ortigues, etc, però també energia humana i la idea de convivència i pertinença respectuosa, discreta.

Heu apostat per recuperar varietats tradicionals d’hortalisses i arbres fruiters. Què aporten aquests cultius antics que sovint no trobem en els circuits comercials?

Plantar varietats tradicionals t’alliçona sobre el gust perdut i la comoditat que suposa treballar amb plantacions de les varietats actuals. Genera una reflexió profunda entre confortabilitat i eficàcia versus llegat perdut i cost econòmic en la recuperació. Permet fer un banc de llavors i oferir productes singulars, encara que no sempre puguis superar els reptes de treure’n profit sen-se tractaments a la terra. Genera una sensació de nostàlgia, esforç i compromís amb el futur. Sembrem futur és el nom de la nostra missió a l’espai Mas Marroch.

Com a sommelier, sempre has donat veu a petits cellers, viticultors i elaboradors singulars. Què busques en un vi més enllà de la seva qualitat tècnica?

La notorietat d’un restaurant com el nostre ens permet apropar-te a allò amb el que et sents identificat, i en aquest cas, és cert que hi ha una connexió amb la seva resistència revolucionaria, intima y discreta d’elaboradors singulars. Es un compromís amb la biodiversitat, la consciencia ecològica, l’agro-foresteria i l’ètica del camp. Busco respecte al consumidor, i això vol dir que no tot si val en el món del vi natural, recolzo el manteniment de la cultura pagesívola que admiro i respecte a la natura, des de la cultura de gust.

Cada vegada hi ha més interès pels vins naturals, de mínima intervenció i elaborats amb varietats autòctones. Com valores aquesta evolució i què creus que aporta al patrimoni vitivinícola?

Aporta un discurs acústic amb valor, autenticitat i compromís amb una manera de fer d’un territori en concret. Es un canvi de paradigma. S’han canviat les prioritats, els paràmetres del gust, del que representa luxe, del que és excel·lència. La qualitat ja no es només hedonisme, també ho pot ser des d’altres paràmetres culturals, energètics, filosòfics, holístics. Es un moviment lent, petit, imparable.

Treballar estretament amb petits productors us permet conèixer les persones que hi ha darrere de cada aliment i de cada ampolla. Com influeix aquesta relació en la manera de construir la carta i l’experiència del restaurant?

Diuen els antropòlegs que l’ésser humà té una fascinació pels relats. En el context actual de gastronomia global, poder aportar la connexió amb un productor d’un aliment o una ampolla, permet mantenir una coherència i un sentit de localització d’una feina, d’un aliment, d’un vi. Les neurones mirall que nosaltres hi avoquem en la descripció del plat o del vi, contagien i ajuden a millorar l’acceptació, la comprensió, el gaudi del que proposem. La relació amb petits productors et fa ser millor persona.

La biodiversitat és present tant a l’hort com a la vinya. Creus que preservar varietats tradicionals és també una manera de preservar la cultura gastronòmica del país?

Preservar es una necessitat. La biodiversitat és el que ens alliçona el passat anterior a l’agricultura mecanitzada i extensiva. També hauríem de saber primer que vol dir la tradició. Podríem assumir que és una varietat que ha estat en un lloc durant tres generacions però en algun moment va ser avantguarda. Es possible que la tradició sigui avantguarda legitimada. La cultura gastronòmica es un diàleg entre el passat i la innovació. L’avantguarda ens permet acceptar que la tradició pot ser un paraigües que no et deixa veure el sol. Cal pensar en la superació, amb respecte als ancestres i amb el compromís de qualitat.

En un moment en què la gastronomia mira cada vegada més cap a la sostenibilitat, quin paper poden jugar els grans restaurants a l’hora de donar visibilitat als petits productors i als models agrícoles respectuosos amb el territori?

Podem influir des de la presencia als mitjans, en congressos a on hi ha altaveu, denunciar manca de inversió en la gestió dels boscos, i posar èmfasi en la necessitat dels mosaics agrícoles. Aquesta és una missió amb la que em sento identificat. El binomi sostenibilitat i gastronomia es mou en terra flonja i vulnerable. La gastronomia no pot viure de clients de kilòmetre zero i tensa la corda sobre el significat de ser sostenible., en tot cas, cal relativitzar el terme de producte viatjat versus client viatjat i els impactes d’un i altre en l’equació. El motor ha de ser activar la coherència filosòfica, el respecte de identitat d’un lloc i a ser el més nets possibles en la petjada de carboni.

La filosofia Slow Food defensa aliments i productes “bons, nets i justos”. Fins a quin punt aquests valors formen part de les decisions quotidianes que preneu a El Celler de Can Roca i al Mas Marroch?

Es una obsessió que tenim i es mou entre la quimera, l’anhel i quelcom impossible. Una dificultat extrema que ens manté intensos buscant el sentit més conscient possible. Podem pagar el preu que ens diguin des del primer sector. Quan demanem un producte cent per cent net com ens agrada, difícilment en tenim per a tots els clients. Acceptar que vols oferir un tomàquet green zebra que has plantat no arribarà a tots els clients durant el més d’agost i que el buscarem proper a casa, de Malgrat o de Torroella de Montgrí, però que probablement, algun dia o setmana et vingui bo, just, però de més lluny del que voldries, així és com vivim el dia a dia del restaurant, amb el neguit de no poder ser absolutament nets i justos, però si plens de consciencia i complicitat amb el primer sector a qui recolzem, admirem i estimem.

Quan un comensal seu a taula i tasta un vi d’un petit elaborador o una hortalissa recuperada del vostre hort, què t’agradaria que entengués sobre el paisatge, les persones i el temps que hi ha darrere d’aquella experiència?

M’agradaria pensar que hi viu una connexió amb una manera de ser, de fer, de viure, d’un país que estima a la gent que el treballa, el conserva i el protegeix. Cada gest que suma en l’ètica del camp i l’ètica del gust en un lloc concret és un símbol de plenitud i preservació d’una manera de viure i de menjar. És un acte polític indispensable, indiscutible, revolucionari. Perquè defensar el producte és també defensar les persones, el paisatge i la cultura que ens defineixen com a país.

Slow Food Catalunya 2027