MARC ESTEVE
EL CAP DE CUINA DE ST. PAUL’S SCHOOL DE BARCELONA
«EDUCAR TAMBÉ ÉS ENSENYAR A MENJAR»
UNA REIVINDICACIÓ DEL PAPER DE L’ESCOLA A L’HORA D’ENSENYAR ELS MÉS JOVES A MENJAR, COMPRAR I ESCOLLIR, I DEFENSA EL CONTACTE AMB ELS PRODUCTORS I ELS ALIMENTS DE PROXIMITAT
Treballes en un entorn educatiu on la cuina forma part del dia a dia de molts alumnes. Quin paper creus que té l’alimentació en la seva educació, més enllà del fet de donar-los de menjar?
El fet que siguin nens de 3 a 18 anys ens permet aprofitar per introduir tots els aliments que mengen els adults. Volem que coneguin la cuina del país i també la cuina mediterrània. Soc el responsable de la cuina de l’escola i treballem amb producte local i ecològic. Quan vam començar, la gent no coneixia gaire aquest tipus de producte i, des d’aleshores, amb molta lluita, ho hem anat aconseguint. No és una escola d’hostaleria, sinó una escola normal i reglada, i han passat prop de vint anys des d’aquest canvi de ritme. El cercle del producte ecològic és bastant tancat. Al començament hi havia gent que enganyava, però d’altres no, i això és gràcies a les certificacions.
Parlem molt de producte de proximitat, temporada i sostenibilitat, però com es traslladen aquests conceptes a la cuina d’una escola? Quines decisions preneu a l’hora de confeccionar els menús?
Jo ho porto aplicant des del 2008. Jo elaboro el menú i l’assessoria s’encarrega de revisar que tots els aliments compleixin la normativa d’un menjador escolar. I quan tinc el menú tancat és quan busco el producte. Miro d’encaixar sempre la temporalitat en tots els menús que elaborem. Fem una cuina clàssica: a l’hivern, sopes, i a l’estiu, amanides fresques.
Educar el paladar també és educar. Com aconseguiu que els nens i joves coneguin i valorin productes que potser no formen part dels seus hàbits alimentaris?
Explicant els productes. Per exemple, aquest any hem afegit el trinxat de la Cerdanya i hi ha molts nens, molts d’ells estrangers, que no coneixen aquests plats. Has de jugar amb els nens i, a base de persistir, van acceptant els plats. Els mirem d’educar en els hàbits alimentaris.

Quina responsabilitat té una escola a l’hora de transmetre una manera més saludable i conscient de relacionar-se amb el menjar? I fins a quin punt això pot acabar influint també en les famílies?
Per a mi, quan venen famílies i veuen la cuina oberta i els menjadors, ho veuen com una cosa positiva. No hi ha cap gestora externa que gestioni el menjador, i això és molt important. Les famílies ens ho valoren moltíssim. El 2016 ens van reconèixer com a menjador compromès per Slow Food. I vaig demanar que busquéssim certificacions perquè la gent pogués veure que utilitzem la filosofia Slow Food a l’escola. Es tracta de demostrar el nostre compromís. Hi lluito i m’agrada demostrar la nostra manera de fer. Ens sotmetem a una auditoria anual.
La cuina escolar sovint està condicionada per pressupostos, logística i grans volums. És possible mantenir alhora criteris de qualitat, producte proper i sostenibilitat?
Jo, malgrat ser una escola concertada, tinc un pressupost i l’he de complir. Tenim un pressupost ajustat que hem de complir. Apostar pel producte de qualitat, proper i sostenible exigeix molta planificació i un esforç constant. Fem un miracle i n’estic orgullós.
Si haguessis de deixar una idea als alumnes sobre què significa menjar bé —el «bo, net i just» de Slow Food—, quina t’agradaria que es quedessin?
Estic orgullós que tinguem el Baix Llobregat al costat, amb zones d’horta. Cal buscar pagesos i mercats locals per comprar els vostres productes. Educar també en el saber comprar i en què comprar. Com deia Carlo Petrini, l’acte de menjar és un acte polític. I, per tant, que triïn el productor a l’hora de comprar. Aquesta seria la idea principal: buscar bons productors, perquè en tenim molts molt a la vora.
Slow Food Catalunya 2027
