MONTSERRAT BLANCH I NICANOR COSCOLLOLA
PROPIETARIS DE LA FORMATGERIA DE TÒRREC
«UN BON FORMATGE COMENÇA A LA GRANJA»
A LA FORMATGERIA FA MÉS DE TRENTA ANYS QUE ELABOREN FORMATGES ARTESANS DE LLET CRUA DE CABRA AL COR DE LA NOGUERA. AMB UN MODEL DE PRODUCCIÓ PETIT, RESPECTUÓS I ARRELAT AL TERRITORI, REIVINDIQUEN EL TEMPS, LA QUALITAT DE LA MATÈRIA PRIMERA I LA FEINA BEN FETA COM ELS GRANS INGREDIENTS D’UN BON FORMATGE
Com va néixer la Formatgeria de Tòrrec i què us va portar a apostar pel formatge artesà en aquest entorn concret de la Noguera?
La formatgeria va néixer gairebé per necessitat. Jo soc veterinària i tecnòloga alimentària, mentre que en Nicanor treballava com a soldador. Quan vam veure que el seu futur laboral era incert, vam decidir començar un projecte propi. L’any 1990 vam comprar una petita granja amb vint-i-quatre cabretes i vam començar a aprendre un ofici completament nou. El 1994 ja teníem l’explotació en funcionament, però inicialment només veníem la llet. Amb el temps vam detectar que els formatges que elaboràvem tenien molt bona acceptació i vam decidir fer el pas definitiu. Ens vam traslladar a Tòrrec, una pedania de Vilanova de Meià, on vam trobar l’espai adequat per crear la formatgeria. Des del 2007 comercialitzem els nostres formatges.
Què defineix avui la vostra manera de treballar i en què es diferencia d’una producció formatgera més industrial?
La nostra filosofia és molt senzilla: treballar amb calma, amb estima i sense presses. Tenim una cinquantena de cabres i produïm aproximadament quaranta mil litres de llet a l’any. No volem créixer a qualsevol preu; volem fer un producte excel·lent. Treballem exclusivament amb llet crua de les nostres cabres, que pasturen i s’alimenten amb farratges de qualitat. Però una bona llet, per si sola, no és suficient. Tot el procés d’elaboració ha d’estar cuidat al màxim. Quan fas les coses bé, el producte acaba parlant per si mateix.
La qualitat del formatge comença a la llet. Com treballeu la relació amb els ramaders i l’origen de la matèria primera?
En el nostre cas, els ramaders som nosaltres mateixos. Això ens permet controlar tot el procés des del primer moment. Coneixem perfectament les nostres cabres, la seva alimentació i el seu benestar, i això es reflecteix directament en la qualitat de la llet. Al mateix temps, mantenim una relació molt estreta amb altres ramaders i participem activament en diferents associacions del sector perquè compartim la mateixa manera d’entendre l’ofici.
Quins són els punts clau del vostre procés d’elaboració i en quin moment creus que es defineix realment el caràcter d’un formatge?
No hi ha un únic moment. El caràcter del formatge comença molt abans d’entrar a la formatgeria. Comença a la granja, amb l’alimentació dels animals, el seu benestar, la munyida i la manera com es conserva i es transporta la llet. Després, durant l’elaboració, tot requereix paciència, tranquil·litat i respecte pels temps naturals. Si alguna d’aquestes fases falla, és impossible obtenir un gran formatge.

El formatge és un producte viu que evoluciona. Com gestioneu aquesta variabilitat pròpia de l’artesania?
Sobretot explicant-ho als consumidors. Cap formatge és exactament igual que l’anterior. Les estacions, l’alimentació de les cabres o la mateixa maduració fan que cada peça sigui diferent. Els formatges artesans no són productes industrials. Estan vius. En Nicanor, que és qui s’encarrega de la venda, ha fet una gran feina transmetent aquesta idea als clients. Avui la majoria ja entén que aquesta variabilitat és precisament un valor afegit.
Quines varietats o línies de formatge són les més representatives de Tòrrec i què voleu expressar amb cadascuna?
Els nostres productes més emblemàtics són el mató i el Formatge Blanc de Tòrrec. També elaborem formatges frescos, de pasta semicuita, formatges curats, iogurts i llet envasada. A més, criem cabrit, que també és un dels productes més apreciats pels nostres clients. Ens agrada que tots els nostres formatges portin noms relacionats amb muntanyes, rius o indrets de la comarca, perquè el territori també forma part de la seva identitat.
Com influeix el territori —el clima, la llet i el paisatge— en el gust final dels vostres formatges?
Hi influeix absolutament. De fet, quan vam decidir traslladar la granja a una zona situada a uns set-cents metres d’altitud vam notar un canvi molt important en la qualitat de la llet. El clima, el paisatge i les condicions ambientals influeixen directament en l’aroma, el gust i la personalitat del formatge. Les cabres es troben molt millor en aquest entorn i això acaba reflectint-se en el producte final.
Quins són avui els principals reptes d’una formatgeria petita: costos, regulació, distribució o continuïtat del projecte?
El principal repte, especialment els darrers anys, han estat els costos de producció. Durant la sequera vam estar molt a prop d’una situació molt complicada perquè el preu dels pinsos i dels farratges pràcticament es va duplicar. Pel que fa a la formatgeria, tenim la sort que podem fixar el preu del producte segons el seu valor real. La gran preocupació és la continuïtat del projecte. No tenim fills i ens agradaria trobar algú que en el futur vulgui donar continuïtat a tota aquesta feina, però no és fàcil.
El moviment Slow Food defensa el respecte pel temps i pel producte local. En quin punt us sentiu identificats amb aquesta filosofia?
Ens hi sentim completament identificats. El nostre ritme és lent perquè el formatge necessita el seu temps. Treballem sempre que podem amb productors de proximitat i defensem el petit productor perquè nosaltres també ho som. La filosofia Slow Food forma part de la nostra manera d’entendre tant la producció com la vida.
Quan algú prova per primera vegada un formatge de Tòrrec, què us agradaria que entengués més enllà del sabor?
Ens agradaria que entengués tota la feina que hi ha al darrere. Recordem que quan vam començar a vendre cabrit molta gent del sector de la restauració ho trobava que era car. Un dia els vam convidar a visitar la granja i a esmorzar amb nosaltres. Després d’haver vist tota la feina que hi havia al darrere, ningú més va dir que fos car. Avui és molt fàcil entrar en un supermercat i comprar una safata de carn o un tros de formatge sense pensar d’on ve. Quan coneixes els animals, les persones i el procés d’elaboració, valores molt més el producte. Per sort, els nostres clients ho saben. I aquest és, probablement, el millor reconeixement que podem rebre.
Slow Food Catalunya 2027
