Slow Food Catalunya – inici

«CRIEM POLLASTRES COM HO FARIA LA NATURA»

COMPROMESOS AMB EL MOVIMENT DES DEL 2021, NÚRIA BAUCELLS I TONI RIBÉ DESENVOLUPEN ACTUALMENT EL SEU MODEL DE CRIA DE POLLASTRES EN LLIBERTAT A SILS (LA SELVA). INSPIRATS EN LA NATURA, APOSTEN PER UNA RAMADERIA EN QUÈ ELS ANIMALS VIUEN AL BOSC, CREIXEN AL SEU RITME I S’ALIMENTEN DE MANERA NATURAL. EL RESULTAT ÉS UNA CARN EXCEPCIONAL, FRUIT DEL RESPECTE PELS ANIMALS, EL TERRITORI I LES PERSONES.

Debosc és avui un referent en la cria de pollastres en llibertat. Com va néixer aquest projecte i què et va portar a apostar per un model de ramaderia extensiva?

La idea va sorgir d’una manera molt natural. Vivíem al Prepirineu, en una casa envoltada de bosc, i ja criàvem els nostres animals en llibertat per al consum familiar. Un dia ens vam preguntar per què no podíem compartir aquesta manera de fer amb més gent i intentar guanyar-nos la vida així. Al cap i a la !, només reproduíem el que ja passa a la natura. A Catalunya tenim el gall fer, un ocell salvatge que viu als boscos, i aquest era, en certa manera, el nostre referent: deixar que els animals visquessin com els correspon. Així va néixer Debosc.

Què diferencia un pollastre criat en llibertat d’un de producció intensiva, tant pel que fa al benestar animal com a la qualitat final del producte?

La diferència és enorme; gairebé podríem dir que és com comparar el blanc amb el negre. Nosaltres intentem respectar al màxim el comportament natural de l’animal, fins i tot anant més enllà del que exigeix la normativa ecològica. Els pollastres viuen lliurement les vint-i-quatre hores del dia, mengen cereals ecològics però també tot allò que troben al bosc —herbes, insectes, llavors o brots— i creixen lentament. Mentre que un pollastre industrial es cria en només vint-i-cinc o trenta dies, nosaltres els deixem créixer durant uns noranta dies. Això dona una carn completament diferent, tant pel color com per la textura, el gust i la infiltració del greix.

El respecte pels ritmes naturals és un dels pilars d’Slow Food. Com es tradueix aquesta filosofia en el dia a dia de la vostra explotació?

Per nosaltres significa adaptar-nos constantment al que marca la natura. Els animals viuen a l’exterior, pasturen lliurement i nosaltres treballem en funció del clima i de les condicions de cada moment. Si plou, aprofitem aquesta aigua; si arriba una onada de calor, adaptem els espais perquè estiguin més protegits. No intentem forçar la natura. Som nosaltres qui ens adaptem al seu ritme.

L’alimentació és clau en qualsevol projecte ramader. Com cuideu aquest aspecte i quin impacte té sobre la carn que arriba al consumidor?

L’alimentació és determinant. Els cuiners són, probablement, els primers que perceben la diferència. Un pollastre que només menja pinso i viu tancat mai no tindrà la mateixa carn que un animal que passa el dia caminant pel bosc i alimentant-se també del que hi troba. Aquest exercici constant fa que el greix s’infiltri molt millor dins la carn. Fins i tot el pit, que sovint és sec en altres pollastres, resulta molt més melós. Una carn amb més color, textura i personalitat, per a una cuina que deixa empremta.

Núria Baucells amb un pollastre a la falda

Cada vegada hi ha més consumidors que volen saber d’on prové allò que mengen. Què creus que encara desconeix la societat sobre la manera com es produeix un pollastre?

Crec que encara no som prou conscients de tota la feina que hi ha darrere. Quan la gent visita la granja se sorprèn molt en veure que pràcticament tot el procés el fem dues persones: des de la cria dels pollets fins a l’escorxador i l’especejament. Durant tres mesos poden passar moltes coses. No tots els animals arriben al final del procés i això també forma part d’una cria respectuosa. A més, nosaltres intentem que totes les decisions siguin coherents amb el projecte. Treballem amb cereals del territori, utilitzem envasos compostables i col·laborem amb proveïdors locals. Tot això té un cost, però també és una manera de construir territori.

La ramaderia extensiva també contribueix a mantenir viu el paisatge rural. Quin paper juga Debosc en la conservació del territori i de la biodiversitat?

La nostra aportació és concreta i té impacte real. Els pollastres viuen en espais delimitats dins del bosc i això ens obliga a gestionar aquest entorn perquè es mantingui viu. Si nosaltres no hi fóssim, moltes d’aquestes zones acabarien completament abandonades. També treballem en xarxa amb agricultors propers que ens subministren els cereals. Al final tot suma. Potser no transformem grans paisatges, però contribuïm a mantenir viu un model agrícola i ramader arrelat al territori.

Treballar amb animals vol dir adaptar-se als seus ritmes i també a les condicions climàtiques. Quins són avui els principals reptes d’aquest model de producció?

Sens dubte, el canvi climàtic. Cada vegada hi ha més episodis de calor extrema, tempestes intenses o situacions meteorològiques difícils de preveure. Per això nosaltres també hem hagut d’adaptar la granja. Estem plantant més arbres perquè els animals disposin de més ombra i puguin suportar millor les altes temperatures. Al final no són els animals els qui s’han d’adaptar a nosaltres; som nosaltres qui ens hem d’adaptar a la natura.

La proximitat és un dels valors que defenseu. Què significa, per a vosaltres, portar un pollastre del camp directament a la taula?

Per mi és l’èxit del projecte. Quan un client ens escriu per explicar-nos que ha gaudit del nostre pollastre sentim que tot l’esforç ha valgut la pena. La proximitat també vol dir reforçar els mercats, les carnisseries de barri i el comerç local. Si el consumidor compra a prop de casa, no només ens ajuda a nosaltres, sinó que també contribueix a mantenir viu tot un teixit econòmic i social.

Slow Food parla d’aliments “bons, nets i justos”. En quin sentit creus que Debosc representa aquests tres valors?

Crec que aquesta definició ens representa molt bé. Bo vol dir qualitat, gust, textura i identitat. Que la gent sigui capaç de notar la diferència quan tasta el producte. Net significa produir sen-se deixar una petjada innecessària sobre el territori i sense recórrer a medicaments de manera sistemàtica, tot i que la normativa ecològica ens ho permetria en determinats casos. I just vol dir que totes les persones que participen en aquest projecte puguin viure dignament de la seva feina. Però també que els animals hagin estat criats amb respecte. Per nosaltres aquest és un aspecte irrenunciable.

Quan una família compra un dels vostres pollastres, què t’agradaria que entengués sobre la feina, el respecte pels animals i el paisatge que hi ha darrere de cada peça de carn?

M’agradaria que entengués que darrere d’aquell pollastre hi ha una manera molt concreta d’entendre la ramaderia. Per això nosaltres venem sempre l’animal sencer —o tallat segons les necessitats del client, però aprofitant-lo completament— perquè estem totalment en contra del malbaratament. Fins i tot deixem el pedrer dins del pollastre perquè la gent pugui comprovar que realment ha estat criat al bosc. És una manera de mostrar transparència i d’explicar que tot el que diem és cert. Al final, cada compra és una decisió. Quan algú escull un dels nostres pollastres, també està donant suport a una pagesia que cuida els animals, respecta el territori i contribueix a mantenir viu un model alimentari més sostenible i just.

Slow Food Catalunya 2027