PAU GUTIÉRREZ PEDEMONTE
AMBIENTÒLEG I PAGÈS AGROECOLÒGIC
«EL KM 0 ÉS VENDRE DIRECTAMENT DES DE LA FINCA»
SENSE TRADICIÓ PAGESA FAMILIAR, PERÒ AMB VOCACIÓ DES DE PETIT, HA CONVERTIT L’HORT D’EN PAU EN UN REFERENT DE L’AGRICULTURA ECOLÒGICA AL MARESME. DES D’ALELLA I TEIÀ CULTIVA HORTALISSES DE TEMPORADA, RECUPERA VARIETATS TRADICIONALS I DEFENSA UN MODEL BASAT EN LA QUALITAT, EL RESPECTE PEL TERRITORI I LA PROXIMITAT AMB EL CONSUMIDOR
L’Hort d’en Pau s’ha consolidat com un projec-te de proximitat. Com va néixer la teva vinculació amb la terra i l’horta?
Des de ben petit tenia molt clar que volia ser pagès. És curiós perquè vaig néixer a Barcelona i no tenia cap vinculació familiar amb el camp. Els meus pares eren arquitectes, però jo sempre havia tingut aquesta inquietud. Vaig estudiar Ciències Ambientals i, mentre era a la universitat, ja participava en moviments relacionats amb l’agricultura ecològica i la defensa del territori. Quan vaig acabar la carrera vaig decidir dedicar-me plenament a l’horta. Vam començar a Alella i, amb els anys, hem anat creixent fins a estendre l’explotació cap a Teià. Actualment cultivem unes quatre hectàrees, una part sota hivernacle i la resta a l’aire lliure.
Què defineix avui el teu model d’agricultura i en què es diferencia d’una producció hortícola convencional?
El primer que ens defineix és que fem agricultura ecològica, però intento anar una mica més enllà i treballar seguint un model agroecològic. Disposem del segell ecològic perquè els clients el demanen, però la manera de treballar no la condiciona cap certificat: és la que crec que s’ha de fer. També apostem per la proximitat. La major part de la producció es queda molt a prop de casa i només de manera puntual arriba més lluny. Un altre aspecte molt important és la recuperació de varietats tradicionals. Formem part de Les Refardes, una associació de pagesos ecològics dedicada a conservar i reproduir llavors antigues d’horta i cereals. Algunes varietats, com l’albergínia blanca, les reproduïm nosaltres mateixos i acaben a les cuines de restaurants com La Lluerna, amb qui fa més de quinze anys que treballem.
Treballes amb varietats de temporada i producte fresc. Com decideixes què plantar i com adaptes l’horta al ritme natural de l’any?
Ens basem en les vendes de l’any anterior, però també en les ganes de provar coses noves. De vegades ens entusiasmem i acabem plantant més del compte. Sempre treballem pràcticament sota demanda. No té sentit produir milers de qui-los sense saber on aniran. Preferim adaptar-nos al ritme de les estacions i cultivar només productes de temporada. Els hivernacles ens permeten avançar o allargar algunes collites i, sobretot, ens donen una mica de seguretat davant de les calamarsades o altres fenòmens extrems. No són la meva opció preferida, però amb el canvi climàtic s’han convertit en una eina necessària.
El concepte de quilòmetre zero és molt present en el teu projecte. Què vol dir realment per a tu portar el producte del camp a la taula?
Per nosaltres, el quilòmetre zero gairebé és quilòmetre zero de veritat. La major part del que produïm es ven directament a la finca. El més lluny que acostumem a arribar és Sant Cugat o Manresa, però sempre intentem mantenir-nos dins d’un radi molt proper. Si poguéssim vendre tota la producció aquí mateix, encara seria millor. En part aquest model va néixer per necessitat. Quan vaig començar no tenia ni infraestructura ni recursos per distribuir lluny. Però amb el temps he vist que aquesta proximitat és precisament un dels grans valors del projecte.

Quins són els principals reptes de mantenir una explotació hortícola petita i sostenible avui dia?
El principal és, sens dubte, el canvi climàtic. Cada vegada hi ha més incertesa. Fa uns anys la sequera ens va obligar a reduir molt la superfície cultivada perquè no disposàvem d’aigua suficient. Aquest any la situació és millor, però les onades de calor també afecten molt els cultius. Un altre gran repte és trobar persones que vulguin treballar al camp. Cada vegada costa més incorporar treballadors i això serà un problema important de cara al futur. També em preocupen la concentració empresarial al voltant de les llavors i les patents, així com la pressió urbanística. Totes les finques que cultivo són de lloguer i al Maresme cada vegada és més difícil trobar terres agrícoles amb aigua. Massa sovint les millors terres acaben sota el ciment.
Com gestiones el sòl i la fertilitat de manera natural per mantenir la qualitat del producte sense dependre de models intensius?
La base és utilitzar fems ecològics per mantenir la fertilitat del sòl. Quan apareix alguna plaga o algun virus actuem retirant les plantes afectades perquè no s’estengui, especialment en cultius com el tomàquet, que són molt sensibles. Quan no hi ha problemes, les restes vegetals es trituren i es reincorporen al terreny perquè continuïn aportant matèria orgànica.
La biodiversitat i el respecte per l’entorn són clau en l’agricultura regenerativa. Com es reflecteix això en el teu dia a dia a l’hort?
Intentem afavorir al màxim la biodiversitat. Als marges de les parcel·les deixem créixer flora espontània perquè serveixi d’hàbitat per als insectes beneficiosos que ens ajuden a controlar moltes plagues. A l’exterior pràcticament no utilitzem insecticides. Només fem algun tractament puntual contra els fongs quan les pluges ho fan necessari. Fins i tot dins dels hivernacles mantenim algunes zones amb vegetació perquè els insectes útils hi puguin viure. Moltes vegades és la mateixa natura qui acaba equilibrant les plagues.
En un context de canvi climàtic, com t’està afectant la variabilitat del temps i les sequeres en la producció?
L’afectació és molt important. Hi ha cultius, com la mongeta tendra, que pràcticament hem deixat de fer durant l’estiu perquè les temperatures són massa elevades. També el tomàquet necessita cada vegada més protecció si volem mantenir-ne la qualitat. Les pluges torrencials són un altre problema molt difícil de gestionar. A més, la globalització també facilita l’arribada de noves plagues. Quan apareixen poden provocar molts problemes durant els primers anys, fins que els mateixos equilibris naturals acaben controlant-les.
El moviment Slow Food defensa la qualitat per sobre de la quantitat. En quin punt diries que encaixa l’Hort d’en Pau amb aquesta filosofia?
Sobretot en la selecció de les varietats. Moltes de les tomates que cultivem produeixen menys que les varietats comercials, però tenen molta més qualitat organolèptica. Per nosaltres el gust és una prioritat. Sempre intentem escollir les varietats que ofereixen el millor resultat, encara que això signifiqui renunciar a una part de la producció.
Quan algú prova els teus productes per primera vegada, què t’agradaria que entengués sobre la feina i el paisatge que hi ha darrere de cada verdura?
M’agradaria que entengués que darrere d’una simple verdura hi ha molta més feina de la que sovint imaginem. Hi ha anys de selecció de llavors, planificació, cultiu, persones treballant al camp i moltes hores de dedicació abans que aquell producte arribi al plat. No és només plantar i collir. Fa poc vaig anar a l’escola dels meus fills a parlar d’agricultura ecològica i vaig portar tomates perquè les tastessin. Em va sorprendre veure com molts adolescents descobrien per primera vegada el gust d’una tomata de veritat. Gairebé se les prenien de les mans. Això fa pensar. Ens hem acostumat a consumir aliments que sovint han perdut el gust. Per això crec que és important recuperar la consciència sobre el valor dels aliments i entendre que el que mengem té un impacte directe en la nostra salut i en el territori que volem preservar.
Slow Food Catalunya 2027
