PEP PALAU
DIVULGADOR GASTRONÒMIC
«ELS PETITS PRODUCTORS SÓN L’ÀNIMA DE LA CUINA CATALANA»
IMPULSOR D’ALGUNS DELS ESDEVENIMENTS GASTRONÒMICS MÉS INFLUENTS DEL PAÍS, PEP PALAU FA DÈCADES QUE OBSERVA L’EVOLUCIÓ DE LA CUINA CATALANA DES D’UNA POSICIÓ PRIVILEGIADA. CONEIXEDOR PROFUND DEL TERRITORI, REIVINDICA EL PAPER DELS PRODUCTORS, LA TEMPORALITAT I LA RESPONSABILITAT SOCIAL DE LA GASTRONOMIA COM A EINES PER PRESERVAR EL PATRIMONI CULINARI I CONSTRUIR UN FUTUR MÉS SOSTENIBLE.
Després de dècades dedicat a impulsar fires, congressos i projectes gastronòmics, com has vist evolucionar la manera d’entendre la gastronomia al nostre país?
La gastronomia catalana ha evolucionat molt, tant pel ritme com per la projecció internacional. Bona part d’aquest reconeixement ha estat possible gràcies als grans cuiners, que han situat la nostra cuina al mapa mundial a través dels seus projectes. Però aquesta evolució no s’entén només des de la creativitat. La nova cuina catalana també ha sabut mirar cap a la tradició, incorporar principis ètics i entendre que la cuina és inseparable dels productors, del territori i de la societat que l’envolta i la transforma dia a dia de manera constant.
La filosofia Slow Food defensa una cuina arrelada al territori, la temporada i els petits productors. Creus que aquests valors són avui més vigents que mai?
Sens dubte. Els valors que defensa Slow Food són avui més vigents que mai i, sobretot, molt més assumits pel conjunt del sector. Fa vint anys aquesta sensibilitat era patrimoni d’una minoria; avui forma part de la manera d’entendre la cuina de molts professionals. Cada vegada hi ha més cuiners que pensen en la terra, en els productors, en la sostenibilitat i en la necessitat de construir una alimentació més justa.
Durant molts anys has conegut de prop cuiners, pagesos, artesans i elaboradors. Quin paper juguen els petits productors en la qualitat i la identitat de la gastronomia catalana?
Són absolutament imprescindibles. Sense els petits productors la cuina catalana perdria bona part de la seva identitat. El producte i la manera com es cultiva, es cria o s’elabora són la base de qualsevol proposta gastronòmica.A més, són els grans guardians de la biodiversitat i del patrimoni alimentari. Gràcies a la seva feina encara conservem varietats, races i elaboracions tradicionals que d’altra manera haurien desaparegut.
Parlem sovint de producte de proximitat, però també de territori. Què significa realment cuinar i menjar amb consciència del lloc d’on provenen els aliments?
Per mi hauria de ser una evidència. Quan parlem de producte fresc, cuinar amb aliments de proximitat i de temporada hauria de ser el punt de partida. No té gaire sentit basar una cuina en productes que venen de l’altra punta del món, fora de temporada i amb un gran impacte ambiental. Vivim en un món global i això també ens permet conèixer tècniques i cultures gastronòmiques diferents, però això no hauria de significar renunciar als productes que ens ofereix el nostre territori.

La temporada havia estat una evidència i avui gairebé és una elecció. Creus que hem perdut la relació amb el calendari natural dels aliments?
Malauradament sí. La vida urbana ens ha anat allunyant de la terra i això ha fet que moltes persones hagin perdut la referència del calendari natural dels aliments. Avui sembla normal voler consumir qualsevol producte durant tot l’any, i això afecta tant l’agricultura com la pesca. També fa que anem perdent una part molt important de la nostra cultura gastronòmica, que sempre havia estat estretament vinculada a les estacions.
Els grans esdeveniments gastronòmics també poden ser una eina de transformació. Com poden contribuir a donar visibilitat als petits productors, als oficis tradicionals i als aliments singulars?
Els qui organitzem esdeveniments també tenim una responsabilitat. Igual que un cuiner ha de tenir criteri a l’hora d’escollir els productes que porta al plat, nosaltres hem de decidir quins models volem posar en valor. Els esdeveniments gastronòmics poden donar veu a projectes inspiradors, visibilitzar oficis tradicionals i demostrar que la gastronomia també és una eina de transformació social i cultural. Aquesta sempre ha estat la meva manera d’entendre projectes com el Fòrum Gastronòmic.
La gastronomia catalana viu un gran prestigi internacional. Com podem evitar que aquesta projecció faci perdre autenticitat al producte local i a les tradicions que l’han fet possible?
Afortunadament, molts dels grans cuiners del país han incorporat aquests valors a la seva manera de treballar. Més enllà de les diferències entre cuina tradicional i cuina creativa, comparteixen una mateixa sensibilitat pel territori, pels productors i pel respecte al medi. Això ens permet créixer internacionalment sense perdre les arrels, i crec que és una de les grans fortaleses de la gastronomia catalana.
Cada vegada hi ha més consumidors interessats en saber què mengen i qui hi ha darrere de cada producte. Creus que aquesta nova sensibilitat ha arribat per quedar-se?
Jo crec que sí. Hi ha una consciència creixent i una sensibilitat cada vegada més gran, especialment entre les generacions més joves. La generació Z ha crescut en un context molt diferent, marcat per la pandèmia, la sostenibilitat i una major preocupació pel futur del planeta. Això fa que s’interessin molt més per l’origen dels aliments, pels productors i pels valors que hi ha darrere de cada projecte gastronòmic.
Slow Food defensa aliments “bons, nets i justos”. Fins a quin punt aquests tres conceptes haurien de marcar el futur de la gastronomia catalana?
Per mi haurien de ser el marc de referència. Els aliments han de ser bons perquè la gastronomia també és plaer. Han de ser nets perquè la manera de produir importa tant com el resultat final, i això implica sostenibilitat, respecte pel medi, cura del territori i estacionalitat. I han de ser justos perquè cap model alimentari té sentit si qui produeix els aliments no pot viure dignament de la seva feina.
Si haguessis de resumir en una sola idea què pot aportar la gastronomia al futur del territori i de la nostra cultura, quin missatge t’agradaria deixar als lectors de la Guia Slow Food Catalunya?
La gastronomia és molt més que cuinar. És una eina per preservar la nostra manera de menjar i de relacionar-nos amb el territori. Pot ajudar a mantenir vius els oficis dels pagesos, pescadors, ramaders i artesans que donen sentit al nostre patrimoni alimentari. Però també pot crear comunitat, reforçar els vincles entre les persones i construir un país més conscient del valor del seu territori. En definitiva, la gastronomia és cultura, identitat i futur.
Slow Food Catalunya 2027
