Slow Food Catalunya – inici

«LA CUINA TAMBÉ S’APRÈN DES DE L’HORT I AL COSTAT DEL PRODUCTOR»

A L’ESCOLA D’HOSTALERIA D’OSONA, ELS ALUMNES CULTIVEN, TRANSFORMEN I EXPLIQUEN ELS ALIMENTS QUE ARRIBEN AL RESTAURANT PEDAGÒGIC, EN UN APRENENTATGE QUE CONNECTA LA FORMACIÓ AMB TERRITORI I PRODUCTE

L’Escola d’Hostaleria d’Osona va ser un dels primers centres educatius a apostar pel segell Slow Food Catalunya. Què us va portar a voler incorporar aquesta filosofia a l’escola i què ha canviat des d’aleshores?

La filosofia ja venia donada perquè nosaltres ja treballàvem d’una manera ètica. Quan treballava a l’Antic Forn de Cervera, amb en Sergi Ortiz, ja practicàvem la filosofia de Slow Food, i aquesta experiència és el que em va portar, quan vaig entrar a l’escola, a proposar d’incorporar-la també al centre. L’escola està molt enfocada en la tradició gastronòmica i vaig pensar que aquesta filosofia hi encaixava perfectament. A partir d’aquí, a l’escola de Tona s’han proposat i dut a terme projectes com la creació de la nostra pròpia cervesa o el treball amb vins ancestrals. També tenim un hort propi, amb el suport del Banc de Llavors de Roda de Ter, per recuperar llavors antigues. I el fet de tenir un restaurant obert al públic ens permet donar valor a tot aquest treball i fer que els clients coneguin el producte, el seu origen i la filosofia que hi ha al darrere.

L’escola disposa d’un hort i un hivernacle que gestionen els mateixos alumnes. Què aprenen els futurs cuiners quan passen de l’aula i la cuina a plantar, cuidar i collir els seus propis productes?

Hi ha alumnes que planten i tenen cura de tota la part d’horticultura. Després recullen els productes, ens els expliquen i nosaltres els transformem i els donem a tastar, per tal de posar-los en valor. Tenim, per tant, dos tipus d’alumnes: uns que cultiven i uns altres que transformen. Són dues sinergies que funcionen molt bé. I elaborem els nostres propis embotits amb carn de porc i de caça i algun formatge.

En una escola d’hostaleria no només s’ensenya a cuinar, sinó també a entendre d’on ve allò que posem al plat. Creus que la formació dels futurs professionals és clau per transformar el model de restauració?

Crec que és clau, evidentment. Són joves i, per tant, són com esponges. Això fa que els sigui més fàcil incorporar aquesta manera de fer en el futur. Jo passo totes les competències pel sedàs de Slow Food. Per exemple, canviem el salmó per la truita de riu. Tenim algunes llicències, no tan estrictes, però evidentment no tots els alumnes acabaran treballant dins la filosofia Slow Food. El que nosaltres intentem és marcar-los el camí. La manera com ho ensenyem i com ho transmetem sempre segueix les competències legals de l’escola, perquè no ens podem sortir del marc dels estudis reglats.

Sergi amb un certificat d’Slow Food Catalunya

El restaurant pedagògic permet als alumnes treballar amb clients reals i amb producte de proximitat. Què aporta aquesta experiència a la seva formació i quina importància té treballar amb productors i aliments de temporada?

El fet de treballar amb clients reals està molt bé perquè ja veus directament el seu feedback. És gratificant i motivador, perquè normalment els resultats són molt bons. Els alumnes de sala han d’explicar els productes als clients. I aquesta funció és molt important, perquè acaben dominant el producte, tant a l’hora d’explicar-lo com d’entendre’n la filosofia i l’origen. Es converteixen en especialistes de cara al client d’aquell producte de proximitat i de quilòmetre zero.

La cuina catalana té un patrimoni enorme de productes, receptes i maneres de fer. Com es pot aconseguir que les noves generacions de cuiners coneguin i valorin aquest patrimoni sen-se deixar de banda la creativitat i la innovació?

Aquí l’escola juga un paper molt important. A partir del primer curs només fan receptes catalanes. I és el que ells mateixos mengen. A partir d’aquí perden la por a menjar menuts, llegums seques i productes diferents. Ja des del primer curs tenen aquesta visió. Després, en cursos superiors, arriben les tècniques i, aprofitant els plats que ja coneixen, els poden donar la volta. Poden treballar la creativitat i cuines diferents, com la japonesa o la italiana, però utilitzant producte d’aquí.

Si haguessis de transmetre una sola idea als futurs cuiners i pastissers que avui es formen a Tona sobre què significa fer gastronomia «bona, neta i justa», quina seria?

A un alumne de l’últim any, quan marxa al món laboral, el que li diria és que busqui productors d’a prop, que els pagui allò que sigui just i que no escatimi. Al final podrà crear una xarxa de clients en què tothom se’n beneficiarà. I si eliminem intermediaris, tenint un bon producte, l’aconseguirem a un bon preu. Aquesta és la idea: la compra directa retira intermediaris del mig.

Slow Food Catalunya 2027