BROQUIL DE STA TERESA

BROQUIL DE STA TERESA

by | Apr 3, 2017 | Arca del Gust, Març, Abril, Maig

BROQUIL DE STA TERESA

DESCRIPCIÓ BREU

BrĂČquil de color morat, de pĂŹnya compacte, de tamany mitja, i tradicionalment es recollia al voltant dels mesos d’octubre/ novembre i desembre. Comença la collita a mitjans d’octubre corresponent amb Sta Teresa, i d’aquĂ­ be el nom. TambĂ© Ă©s coneixia per brĂČquil morat.

La data de la sembra es feia i Ă©s fa entre els mesos de juliol i agost, i em plantar als mesos d’agost/setembre.

Varietat primerenca.

Una de les seves caracterĂ­stiques negatives Ă©s com la majoria de brĂČquils es una planta recessiva, aixĂČ vol dir que perd fĂ cilment les seves propietats de color intens morat tant la capsa com la tija de les fulles, hibridant-se fĂ cilment amb les coliflors blanques donimants .

A nivell organolùptic diem que hi ha la tradició de recupera l’aigua de bullir-lo d’un color blavós i de sabor intents per fer-ne sopes escaldades amb pa sec o torrat i un gra d’all fregit.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

Comarques VallĂšs Oriental Maresma i Baix Llobregat.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

ReferĂšncies orals

La llavor ens arribar de diverses procedùncies, entre elles l’Etern Verdaguer de Can Casavella de Lloartet de Llinàs del Vallùs i dels planteraires que anaven  a vendre el mercat de Granollers procedents d’Argentona ( Maresme) Can Patró i Cal Anima._

ReferĂšncies escrites:

CatĂ legs del s. XIX i XX de la casa Nonell de MatarĂł

Dita popular:

S’acabat el broquil_Dit per donar per acabada una conversa.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

 

NOMBRE DE PRODUCTORS

NomĂ©s petits productors, perĂČ sense aconseguir la varietat pura plenament.

Hi ha autoconsum familiar, sense  nivell d’exigùncia ja que exigeix acurada selecció , ja que com totes les crucíferes s’hibrida a distancies al voltant de 500 metres.

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

NomĂ©s petits productors, perĂČ sense aconseguir la varietat pura plenament.

Hi ha autoconsum familiar, sense  nivell d’exigùncia ja que exigeix acurada selecció , ja que com totes les crucíferes s’hibrida a distancies al voltant de 500 metres.

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?
 
VENTRE D’OSSOS

VENTRE D’OSSOS

by | Apr 3, 2017 | Arca del Gust, Juliol, Agost, Setembre

VENTRE D’OSSOS

DESCRIPCIÓ BREU

Embotit tradicional del VallĂšs Oriental elaborat bĂ sicament a les matances domiciliaries amb porcs de criança prĂČpia.

Bàsicament es tracta d’aprofitar el ventre de porcs  ben net sense obrir-lo.

A part es picar les parts tendromosses de la costella principalment l’estĂšrnum i les puntes de la costella, tambĂ© s’hi afegeix els ossos de costella tallat petits de 2 cm aproximadament,  amb el tallant o una destral catalana . Tot aquets ossets i  tendrums s’amaneixen amb sal i pebre i tambĂ© Ă©s prepara una petita porciĂł de carn picada per reomplir els petits espais vuits que la costella per la seva forma irregular no omple.

El ventre s’omple manualment barrejant la carn picada i els ossos i fent pressió  per tal que quedi els espais ben plens. En cas que s’hagi fet un tall per netejar-lo cal cosir-lo amb fil de botifarres de manera que quedi ben tancat.

Es cou a la caldera juntament amb els altres embotits entre 2 i 3 hores depùn del tamany i l’edat  del porc (per la duresa del ventre)

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

Comarques VallĂšs Oriental.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

ReferĂšncies orals

La recepta s’ha recollit a traves de les diverses mocaderes locals, i per la pràctica viscuda per membres de Slow Food Vallùs.

L’origen se suposa que era per una part, l’aprofitament d’algunes parts del porcs i la seva conservació, ja que aquest embotits una vegada bullit es penjava i es deixava secar fins la seva utilització, que consistia tallat a rodanxes i guisat a la cassola conjuntament amb faves, pùsols o en mongetes desgranadores o seuqes.

Actualment en alguns restaurants s’ha versionat com un aperitiu oferint-lo a la clientela com un embotit d’arrels per tal de  donar a conùixer a les noves generacions la seva existùncia.

Malgrat aquesta nova versiĂł des de Slw Food creiem que la versiĂł original amb cassola es quan mĂ©s llueix aquest tipus d’embotits ancestral.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

NOMBRE DE PRODUCTORS

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?
TOMATA TRUMFERA

TOMATA TRUMFERA

by | Apr 3, 2017 | Arca del Gust, Juny, Juliol, Agost, Setembre

TOMATA TRUMFERA

DESCRIPCIÓ BREU

La tomata Trumfera Ă©s una varietat antiga originĂ ria de l’horta de Balaguer, a la comarca de la Noguera. La planta es caracteritza per una fulla que recorda les de la patatera (trumfera a les comarques de Lleida). El seu fruit Ă©s petit, visualment molt atractiu i de gran sabor. S’utilitza per al consum de temporada, en amanides o per untar el pa.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

En bona part de les comarques de Lleida, la patata es diu popularment ‘trumfa’. Així, la varietat de tomata Trumfera rep aquesta denominació a causa de la semblança entre les seves fulles i les de la patatera.
A la comarca de la Noguera i especialment a l’horta de Balaguer, la tomata Trumfera va ser molt coneguda fins a principis dels anys 80. Diversos hortolans i viveristes la recorden com una varietat petita perĂČ de gran sabor que es conreava bĂ sicament per a l’autoconsum.
L’horta de Balaguer Ă©s una de les grans hortes histĂČriques de les Terres de Lleida. Carolina Batet, en l’obra L’aigua conquerida1, revisa la bibliografia existent i situa l’origen de la sĂšquia del Cup (marge dret) i el rec del SiĂł (marge esquerre) entre els segles X i XI, de l’ùpoca islĂ mica. aquestes sĂšquies
s’aniran reformant al llarg del perĂ­ode feudal fins a l’actualitat, de manera que han assegurat el reg d’unes 1.240 Ha i facilitat l’apariciĂł d’una rica tradiciĂł pagesa. MĂ©s enllĂ  del cultiu de llegums, de cereals i del cĂ nem, els pagesos de Balaguer aniran desplegant una gran diversitat de cultius hortĂ­coles
i varietats diferenciades.
Aquesta vocaciĂł es veurĂ  ja estimulada per l’atorgament del dret del mercat setmanal dels dissabtes per part del rei Pere I, l’any 1211. A partir d’aquest moment, Balaguer incrementĂ©s la seva capitalitat,
convertint-se en punt de trobada i d’intercanvi importantĂ­ssim a la zona. MĂ©s endavant el mercat s’establirĂ  en els porxos de la plaça del Mercadal i en el seu costat Aquest acollirĂ , sota el nom de Mercat del Reng, tots els pagesos i pageses de la localitat que vulguin vendre directament les seves prĂČpies produccions. Amb el pas del temps seran molts els pagesos de Balaguer que es convertiran en productors de planter destinat a nodrir els horts dels municipis veĂŻns.
En les Ășltimes dĂšcades, el mercat i la mateixa horta han canviat molt el seu semblant. SĂłn pocs i molt veterans els hortolans que es resisteixen a la invasiĂł del cultiu de blat de moro transgĂšnic. I, molt menys,
els que venen directament al mercat oa la mateixa finca. Tot i aixĂČ, es mantĂ© certa tradiciĂł de viveristes professionals i petits horts en els quals sobreviu una cada vegada mĂ©s reduĂŻda diversitat hortĂ­cola.
L’any 2008, Josep PĂ mies explica en una entrevista que es tracta del tomĂ quet mĂ©s saborĂłs que recorda i que va perdre la llavor a principis dels anys 80. Sempre l’havia vist a casa seva i tambĂ© la seva mare.
El mateix any es va obtenir una llavor de tomata Trumfera a la localitat d’Àger de la mĂ  de Pere Capdevila, que l’any segĂŒent es descarta quan se la considera degenerada.
TambĂ© l’any 2008, el viverista LluĂ­s Breu subministra una llavor procedent de la localitat de Torrelameu, i passa el mateix.
En paral·lel es realitza una peticiĂł de material vegetal al Banc de Germoplasma HortĂ­cola de Saragossa (BGHZ) i al Banc de Germoplasma de l’Institut de ConservaciĂł i Millora de la Agrobiodiversitat Valenciana (COMAV). Les dues institucions disposen de material vegetal procedent de prospeccions realitzades en els anys 80 a la zona de Balaguer, amb la denominaciĂł de tomata Trumfera.
A partir d’aquestes llavors, i en el marc del projecte CULTURES TROBADES, s’inicia un procĂ©s de recuperaciĂł de la varietat que s’allargarĂ  fins a l’actualitat i en el qual participen diferents pagesos i hortolans.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Les principals referĂšncies provenen de les entrevistes realitzades al llarg de la prospecciĂł de varietats locals a la comarca de la Noguera des del 2008. Totes elles coincideixen a assenyalar-la com una varietat de carĂ cter centenari.

A la base de dades de recursos filogenĂštics de l’Estat espanyol de l’INIA pot observar com l’any 1981 es prospectĂ  a Balaguer i va ser conservada a l’BGHZ. TambĂ© l’any 1984 va ser prospectada en Balaguer i conservada pel COMAV.

Font: INIA. http://wwwx.inia.es/webcrf/CRFesp/Paginaprincipal.asp

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

SÍ.

NOMBRE DE PRODUCTORS

1

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

Josep Moret.

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?
SÍ.
TOMÀQUET ROSA DE L’ETERN VERDAGUER

TOMÀQUET ROSA DE L’ETERN VERDAGUER

by | Apr 3, 2017 | Arca del Gust

TOMÀQUET ROSA DE L’ETERN VERDAGUER

DESCRIPCIÓ BREU

TomĂ quet mes aviat primerenc de fruits rodons , vermells  perĂČ a la part oposada peduncle lleugerament rosat , de gran dolçor, productivitat mitjana .Sembrat a finals de febrer i trasplantat cap a finals d’abril i s’acostumava entutorar-lo utilitzant canyes formant les clĂ ssiques polleres , grups de 4 o 6. Varietat delicada ja que tendĂšncia agafar la malura anomenada “ cul negra o Torrat” , produĂŻda en part segons sembla per la mal assimilaciĂł de la calç de la terra , tradicionalment es resolia aquest problema regant de nit.

TomĂ quet de gran dolçor tant utilitzat en cru (amanides) com en cuit (sofregit, salses, conserves, melmelades, etc). Una de les moltes caracterĂ­stiques d’aquests tomĂ quets Ă©s el color rosat de les salses que el diferencien de les majoria de les altres varietats.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

Tot i que actualment hi ha, tomàquet rosa ple a diferents comarques de Cat, aquest que hem descrit,  hem pogut comprovar és diferent a la resta.

Comarca de producciĂł: VallĂšs Oriental.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Semblar ser que a principis del SXX l’Ivo Ponts de Llissa de Vall, va portar aquesta llavor de Mallorca, sen  conreada per diversos productors de la comarca.

En Ăšpoques contemporĂ nies  abans de la seva recuperaciĂł, nomĂ©s el produĂŻen  l’Etern Verdaguer de Can Casavella de Lluartet de Llinars del VallĂšs, (a qui li dediquem el nom d’aquest deliciĂłs tomĂ quet ja que ell sol es va proporcionar una vintena de llavors antigues de les 120 que tenim catalogades a la nostra comarca), i el Salvador Armengol per raons d’una amistat directa del seu pare amb l’anomena’t anteriorment Ivo Ponts, venedor de llavors i planters al mercat del dijous a Granollers.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

SĂ­.

NOMBRE DE PRODUCTORS

6.

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

La Verdolaga . LLerona. Les Franqueses.

Horta Sana  Lerona Les Franqueses.

Rave Negra Gallecs.

Can Gual L’Ametlla.

Teresa Forns Bigues i Riells.

Hort de l’Espelt Sta Eulalia de Ronçana (seu de la fira del tomàquet).

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?
OLI SARRUT

OLI SARRUT

by | Apr 3, 2017 | Arca del Gust

OLI SARRUT

DESCRIPCIÓ BREU

L’olivera Sarrut Ă©s una varietat local conreada a la vall d’Àger, al vessant sud de la muntanya del Montsec. Aquesta serra actua de zona de transiciĂł entre les comarques del Pla de Lleida i el Pirineu, donant lloc a una cultura agrĂ ria molt especĂ­fica. NomĂ©s es troba en plantacions tradicionals de carĂ cter centenari, entre 600 i 900 metres d’altura, i Ă©s la varietat majoritĂ ria en els pobles d’AgullĂł i Corçà.
El seu cultiu es desenvolupa enmig d’una accidentada orografia i envoltat per un creixent bosc de roures i alzines. L’activitat reforça el valor paisatgĂ­stic del lloc, perĂČ el carĂ cter amb freqĂŒĂšncia heroic de la mateixa, demanda accions de valoraciĂł que aturin l’abandonament. L’oli resultant Ă©s de gran qualitat, tant a nivell organolĂšptic com en el pla nutricional.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

El Montsec Ă©s la principal serralada del Prepirineu de Lleida i el lĂ­mit entre les comarques del Pallars JussĂ  (Nord) i la Noguera (sud). Es tracta d’una zona situada entre 600 i 1.700 metres d’altura, amb una orografia accidentada que dĂłna lloc a un conjunt de valls histĂČricament poc comunicats amb la resta del paĂ­s. Aquest fet i la climatologia tĂ­picament de mitja muntanya, fan que hi hagi estat poc permeable als processos de transformaciĂł agrĂ ria i que es conservi bona part de la seva biodiversitat
conreada.
La vall d’Àger s’estĂ©n longitudinalment al sud del Montsec, d’est a oest, entre els rius Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana. La seva orientaciĂł la protegeix del fred intens del Pirineu i propicia un microclima, entre mediterrani i continental, relativament temperat en relaciĂł a la seva altura.
En l’àmbit de les oliveres, representa una de les fronteres al nord de l’expansiĂł de la varietat arbequina produĂŻda, segles enrere, des de Les Garrigues cap a bona part de les comarques catalanes. contrĂ riament al que succeeix en altres zones, el ventall de varietats conreades Ă©s ampli i diferent en cada un les valls. De vegades, fins i tot entre localitats d’un mateix municipi.
Oliveres monumentals amb centenars d’anys d’antiguitat mostren el carĂ cter tradicional d’aquest cultiu, encara que en les Ășltimes dĂšcades ha perdut protagonisme a favor de l’ametller i del cereal.
L’olivera Sarrut es troba distribuĂŻt al llarg del municipi d’Àger, especialment a les localitats de AgullĂł i Corçà on Ă©s majoritari, fruit d’una selecciĂł conscient dels agricultors que es remunta a temps immemorials. Aquestes localitats es troben a l’extrem occidental de la vall, en algunes ocasions molt prĂČximes al conegut congost de Mont-rebei, que delimita polĂ­ticament Catalunya i AragĂł.
Fora de la vall d’Àger, no s’ha localitzat la varietat en cap altre municipi de la Noguera que han estat prospectats des del 2008 en el marc del projecte CULTURES TROBADES.
La descripciĂł pomolĂČgica no es correspon amb la varietat Cerruda descrita a Varietats d’olivera del Somontano de l’autor Javier Viñuales (2007).
La descripciĂł pomolĂČgica i el perfil d’àcids grassos tampoc coincideix amb cap les varietats descrites fins al moment en Varietats d’Olivera a Espanya coordinada per Luis Rallo (2005), ni tampoc en Varietats de l’olivera, amb especial referĂšncia a Catalunya de Joan Tous i AgustĂ­ Romero (1993).
Els motius que van portar a la selecciĂł d’aquesta varietat per part dels agricultors d’aquestes localitats, cal buscar-los en la plena adaptaciĂł a l’exigent climatologia de la zona, l’elevada productivitat i el bon rendiment que ofereix. La combinaciĂł d’aquests factors, l’han fet molt competitiva a la zona davant d’altres varietats de difusiĂł mĂ©s moderna.
HistĂČricament, la producciĂł sortida d’aquestes plantacions es molia en els diferents molins de la vall, actualment desapareguts. Les entrevistes realitzades parlen d’un molĂ­ a l’Ametlla del Montsec, dos a Àger i un altre de associatiu a AgullĂł. Les produccions resultants es destinaven tant a l’autoconsum com a la comercialitzaciĂł dels excedents en les principals localitats prĂČximes.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Des de l’any 2008 s’han entrevistat diferents pagesos jubilats i tots ells afirmen que els seus avis sempre havien vist aquests oliveres plantades.
Amb tot, la referĂšncia mĂ©s directa sĂłn les mateixes oliveres, la major part d’ells tenen mĂ©s de dos-cents anys d’antiguitat. MĂ©s ocasionalment s’observen exemplars especialment antics.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

SĂ­.

NOMBRE DE PRODUCTORS

NomĂ©s petits productors, perĂČ sense aconseguir la varietat pura plenament.

Hi ha autoconsum familiar, sense  nivell d’exigùncia ja que exigeix acurada selecció , ja que com totes les crucíferes s’hibrida a distancies al voltant de 500 metres.

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

AgustĂ­ Porta
Miquel Burgués
Rubén Freixes (Molí Freixes)

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?

SĂ­.

TOMATA ROSA D’ALBESA

TOMATA ROSA D’ALBESA

by | Apr 3, 2017 | Arca del Gust

TOMATA ROSA D’ALBESA

DESCRIPCIÓ BREU

El tomĂ quet Rosa d’Albesa Ă©s una varietat de carĂ cter centenari seleccionada en aquest municipi de la Noguera. Produeix un fruit de mida mitjana-gran, rosat, ple i de caracterĂ­stiques organolĂšptiques molt destacades. La seva fragilitat i baixa productivitat han dificultat la seva producciĂł massiva, perĂČ la fan especialment interessant en el camp de la venda directa de carĂ cter local.

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

El tomĂ quet Rosa d’Albesa forma part de la gran famĂ­lia dels tomĂ quets rosa que s’estĂ©n al llarg dels horts mĂ©s occidentals de la demarcaciĂł de Lleida, i de nord a sud de la Franja de Ponent. un bon nombre d’ells es conserven al banc de llavors del projecte CULTURES TROBADES i amb freqĂŒĂšncia van associats a denominacions que fan referĂšncia a la localitat d’on sĂłn originĂ ries o bĂ© al nom del seu propietari. Generalment, sĂłn varietats locals de mida gran i molt gran, plenes i amb un color rosa mĂ©s o menys intens.
La varietat en qĂŒestiĂł va ser prospectada l’any 2008, a la localitat d’Albesa, en l’explotaciĂł hortĂ­cola de Carme Trilla i ha estat estudiada fins a l’actualitat.

REFERÈNCIES HISTÒRIQUES FIDELIGNES SOBRE LA SEVA PRESÈNCIA AL TERRITORI I, EN EL SEU CAS, DOCUMENTACIÓ QUE LES ACREDITI:

Es tracta d’una llavor mantinguda per la família d’aquesta pagesa des de fa almenys un segle. segons expressa l’entrevistada: “El meu avi ia la conreava i la meva mare sempre l’ha vist a casa”. inicialment es destinava a la producció per a l’autoconsum, i no va ser fins dùcada enrrere que l’entrevistada va iniciar la seva venda directa al mercat de Lleida.
Es tracta d’una selecciĂł de carĂ cter molt local que, per la seva baixa productivitat, mai s’ha difĂłs mĂ©s enllĂ  d’aquesta escala.

¿EL PRODUCTE S’ELABORA AL ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ?

SĂ­

NOMBRE DE PRODUCTORS

1

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

Carme Trilla y Josep MarvĂ .

ES GARANTEIX QUE EL PRODUCTE TOTALMENT LLIURE DE OGM?

SĂ­.