VENTRE D’OSSOS

ÀREA HISTÒRICA DE PRODUCCIÓ / CONNEXIONS AMB GRUPS LOCALS:

En bona part de les comarques de Lleida, la patata es diu popularment ‘trumfa’. Així, la varietat de tomata Trumfera rep aquesta denominació a causa de la semblança entre les seves fulles i les de la patatera.
A la comarca de la Noguera i especialment a l’horta de Balaguer, la tomata Trumfera va ser molt coneguda fins a principis dels anys 80. Diversos hortolans i viveristes la recorden com una varietat petita però de gran sabor que es conreava bàsicament per a l’autoconsum.
L’horta de Balaguer és una de les grans hortes històriques de les Terres de Lleida. Carolina Batet, en l’obra L’aigua conquerida1, revisa la bibliografia existent i situa l’origen de la sèquia del Cup (marge dret) i el rec del Sió (marge esquerre) entre els segles X i XI, de l’època islàmica. aquestes sèquies
s’aniran reformant al llarg del període feudal fins a l’actualitat, de manera que han assegurat el reg d’unes 1.240 Ha i facilitat l’aparició d’una rica tradició pagesa. Més enllà del cultiu de llegums, de cereals i del cànem, els pagesos de Balaguer aniran desplegant una gran diversitat de cultius hortícoles
i varietats diferenciades.
Aquesta vocació es veurà ja estimulada per l’atorgament del dret del mercat setmanal dels dissabtes per part del rei Pere I, l’any 1211. A partir d’aquest moment, Balaguer incrementés la seva capitalitat,
convertint-se en punt de trobada i d’intercanvi importantíssim a la zona. Més endavant el mercat s’establirà en els porxos de la plaça del Mercadal i en el seu costat Aquest acollirà, sota el nom de Mercat del Reng, tots els pagesos i pageses de la localitat que vulguin vendre directament les seves pròpies produccions. Amb el pas del temps seran molts els pagesos de Balaguer que es convertiran en productors de planter destinat a nodrir els horts dels municipis veïns.
En les últimes dècades, el mercat i la mateixa horta han canviat molt el seu semblant. Són pocs i molt veterans els hortolans que es resisteixen a la invasió del cultiu de blat de moro transgènic. I, molt menys,
els que venen directament al mercat oa la mateixa finca. Tot i això, es manté certa tradició de viveristes professionals i petits horts en els quals sobreviu una cada vegada més reduïda diversitat hortícola.
L’any 2008, Josep Pàmies explica en una entrevista que es tracta del tomàquet més saborós que recorda i que va perdre la llavor a principis dels anys 80. Sempre l’havia vist a casa seva i també la seva mare.
El mateix any es va obtenir una llavor de tomata Trumfera a la localitat d’Àger de la mà de Pere Capdevila, que l’any següent es descarta quan se la considera degenerada.
També l’any 2008, el viverista Lluís Breu subministra una llavor procedent de la localitat de Torrelameu, i passa el mateix.
En paral·lel es realitza una petició de material vegetal al Banc de Germoplasma Hortícola de Saragossa (BGHZ) i al Banc de Germoplasma de l’Institut de Conservació i Millora de la Agrobiodiversitat Valenciana (COMAV). Les dues institucions disposen de material vegetal procedent de prospeccions realitzades en els anys 80 a la zona de Balaguer, amb la denominació de tomata Trumfera.
A partir d’aquestes llavors, i en el marc del projecte CULTURES TROBADES, s’inicia un procés de recuperació de la varietat que s’allargarà fins a l’actualitat i en el qual participen diferents pagesos i hortolans.

1

NOM I COGNOMS DELS PRODUCTORS

Josep Moret.